Llistat de punts

Seria una falsa caritat, diabòlica, mentidera caritat, cedir en qüestions de fe. Fortes in fide —forts en la fe, ferms, com ho exigeix Sant Pere.

—No és fanatisme, sinó senzillament viure la fe: no comporta desamor per a ningú. Cedim en tot allò que és accidental, però en la fe no es pot cedir; no podem donar l'oli de les nostres llànties, perquè després ve l'Espòs i les troba apagades.

Estima i practica la caritat, sense límits i sense discriminacions, perquè és la virtut que ens caracteritza als deixebles del Mestre.

—Tanmateix, aquesta caritat no et pot portar —deixaria de ser virtut— a esmortir la fe, a treure les arestes que la defineixen, a dulcificar-la fins convertir-la, com alguns pretenen, en una cosa amorfa que no té la força i el poder de Déu.

Tingues sempre el valor, que és humilitat i servei de Déu, de presentar les veritats de la fe tal com són, sense cessions ni ambigüitats.

Agraeix a Jesús la seguretat que et dóna!

Perquè no és tossuderia: és llum de Déu, que et fa trobar-te ferm, com al damunt de roca, mentre que altres, als qui els toca fer un trist paper —tot i que són tan bons—, sembla com si s'enfonsessin en la sorra…, mancats del fonament de la fe.

Demana al Senyor que les exigències de la virtut de la fe es compleixin en la teva vida i en la de tots.

Tu, per cristià, dins els límits del dogma i de la moral, pots cedir en tot allò que sigui teu, i cedir-ho de tot cor…: però, en allò que és de Jesucrist, no pots cedir!

Quan perds la calma i et poses nerviós, és com si llevessis raó a la teva raó. En aquells moments, es torna a sentir la veu del Mestre a Pere, que s'enfonsa en les aigües de la seva manca de pau i dels seus nervis: «per què has dubtat?»

Tracta amb estima, amb afecte —amb caritat cristiana!—, el qui s'equivoca, però sense admetre componiments en allò que vagi contra la nostra santa Fe.

No es pot cedir en el que és de fe: però no oblidis que, per a dir la veritat, no fa falta maltractar ningú.