Llistat de punts

Mortificacions habituals, acostumades: sí!, però no siguis monomaníac.

—No han de limitar-se necessàriament a les mateixes: allò que ha de ser constant, habitual, acostumat —sense acostumament— és l'esperit de mortificació.

La santedat té la flexibilitat dels músculs solts. El qui vol ser sant sap combinar-s'ho de tal manera que, mentre fa una cosa que el mortifica, n'omet una altra —si no és ofensa a Déu— que també li costa i agraeix al Senyor aquesta comoditat. Si els cristians actuéssim altrament, correríem el risc de fer-nos tibats, sense vida, com una nina de roba.

La santedat no té pas la rigidesa del cartró: sap somriure, cedir, esperar. És vida: vida sobrenatural.

Et meravella descobrir que, en cada una de les possibilitats de millorar, existeixen moltes metes distintes…

—Són altres camins, dintre del «camí», que eviten la possible rutina i t'apropen més al Senyor.

—Aspira amb generositat a allò que sigui més elevat.