Llistat de punts

La santedat no consisteix en grans ocupacions. —Consisteix a lluitar perquè la teva vida no s'apagui en el terreny sobrenatural; o a deixar-te cremar fins l'últim bri, servint Déu en l'últim lloc…, o en el primer: on el Senyor et cridi.

Aquesta és la recepta per al teu camí de cristià: oració, penitència, treball sense descans, amb un compliment amorós del deure.

Inculqueu en les ànimes l'heroisme de fer amb perfecció les petites coses de cada dia: com si de cada una d'aquelles accions depengués la salvació del món.

Déu no t'arrenca del teu ambient, no et remou del món, ni del teu estat, ni de les teves ambicions humanes nobles, ni del teu treball professional… però, allí, t'hi vol sant!

La nostra vida —la dels cristians— ha de ser així de vulgar: mirar de fer bé, cada dia, les mateixes coses que tenim obligació de viure, realitzar en el món la nostra missió divina, complint el petit deure de cada instant.

—Més ben dit: esforçant-nos per complir-lo, perquè de vegades no ho aconseguirem i, quan arribi la nit, a l’examen, haurem de dir al Senyor: no t’ofereixo virtuts; avui només puc oferir-te defectes, però —amb la teva gràcia— arribaré a dir-me vencedor.

En el servei de Déu, no hi ha oficis de poca categoria: tots són de molta importància.

—La categoria de l'ofici depèn del nivell espiritual de qui el realitza.

Estem obligats a treballar, i a treballar a consciència, amb sentit de responsabilitat, amb amor i perseverança, sense abandonaments ni lleugereses: perquè el treball és un mandat de Déu, i a Déu, com diu el salmista, cal obeir-lo in laetitia —amb alegria!

No es pot oblidar que el treball digne, noble i honest, en les coses humanes, pot elevar-se —i ha d'elevar-se!— a l'ordre sobrenatural, bo i fent-se un quefer diví.

Admira la bondat del nostre Pare Déu: ¿no t'omple de goig la certesa que la teva llar, la teva família, el teu país, que estimes amb bogeria, són matèria de santedat?

Si volem de veritat santificar el treball, cal complir ineludiblement la primera condició: treballar, i treballar bé!, amb serietat humana i sobrenatural.

L'or bo i els diamants es troben a les entranyes de la terra, no al palmell de la mà.

La teva labor de santedat —amb tu mateix i amb els altres— depèn d'aquell fervor, d'aquella alegria, d'aquella feina teva, fosca i quotidiana, normal i corrent.

En la nostra conducta ordinària, necessitem una virtut molt superior que la del llegendari rei Mides: ell convertia en or tot allò que tocava.

—Nosaltres hem de convertir —per l'amor— el treball humà de la nostra jornada habitual en obra de Déu, amb abast etern.