Llistat de punts

Tens certesa que va ser Déu qui et féu veure, clarament, que has de tornar a les petiteses més puerils de la teva antiga vida interior; i perseverar durant mesos, i fins i tot durant anys, en aquelles menuderies heroiques (la sensibilitat, adormida tantes vegades per al bé, no hi compta), amb la teva voluntat potser freda, però decidida a complir-les per Amor.

Hi ha moments en què —privat d’aquella unió amb el Senyor, que et donava contínua oració, fins i tot dormint— sembla que forceges amb la Voluntat de Déu.

—És feblesa, prou que ho saps: estima la Creu; la falta de tantes coses que tothom considera necessàries; els obstacles per emprendre o… seguir el camí; la teva pròpia petitesa i la teva misèria espiritual.

—Ofereix —amb un voler eficaç— les teves coses i les dels teus: humanament vistes, no són poca cosa; amb llums sobrenaturals, són no res.

A vegades, algú m'ha dit: Pare, si jo em trobo cansat i fred; si, quan reso o compleixo una altra norma de pietat, em sembla que estic fent comèdia…

A aquest amic, i a tu —si et trobes en la mateixa situació—, us contesto: una comèdia? —Gran cosa, fill meu! Fes la comèdia! El Senyor és el teu espectador!: el Pare, el Fill, l'Esperit Sant; la Trinitat Beatíssima ens estarà contemplant, en aquells moments en què «fem comèdia».

—Actuar així davant de Déu, per amor, per agradar-li, quan es viu a contrapèl, que bonic! Ser joglar de Déu! ¡Que estupenda que és aquesta recitació portada a terme per Amor, amb sacrifici, sense cap satisfacció personal, per donar gust al nostre Senyor!

—Això sí que és viure d'Amor.

T'has espantat una mica en veure tanta llum…, tanta que se't fa difícil mirar, i fins i tot veure-hi.

—Tanca els ulls a la teva evident misèria; obre la mirada de la teva ànima a la fe, a l'esperança, a l’amor, i continua endavant, deixant-te guiar per Ell, a través de qui dirigeix la teva ànima.