Llistat de punts

Fills de Déu. —Portadors de l'única flama capaç d’il·luminar els camins terrenals de les ànimes, de l'únic fulgor, en el qual mai no s'hi podran donar obscuritats, penombres ni ombres.

—El Senyor se serveix de nosaltres com de torxes, perquè aquella llum il·lumini… De nosaltres depèn que molts no restin en tenebres, sinó que caminin per senderes que menen fins a la vida eterna.

Molts, amb aire d'autojustificació, es pregunten: jo, ¿per què m'haig de ficar en la vida dels altres?

—¡Perquè tens obligació, com a cristià, de ficar-te en la vida dels altres, per servir-los!

—¡Perquè Crist s'ha ficat en la teva vida i en la meva!

Renova cada dia el desig eficaç d'anorrear-te, d'abnegar-te, d'oblidar-te de tu mateix, de caminar in novitate sensus amb una vida nova, canviant aquesta misèria nostra per tota la grandesa oculta i eterna de Déu.

Si has estat elegit, cridat per l'Amor de Déu, per a seguir-lo, tens obligació de respondre-li…, i tens també el deure, no menys fort, de conduir, de contribuir a la santedat i al bon caminar dels teus germans els homes.

Ser cristià en el món no vol dir aïllar-se, ben al contrari! —Significa estimar tothom, i desitjar encendre'ls amb el foc de l'amor a Déu.

Els cristians venim a recollir, amb esperit de joventut, el tresor de l'Evangeli —que sempre és nou—, per fer-lo arribar a tots els racons de la terra.

¡De quina manera més admirable escauen als fills de Déu aquestes paraules de Sant Ambrosi! Parla del pollí lligat amb la somera, que necessitava Jesús, per al seu triomf, i comenta: «només una ordre del Senyor podia deslligar-lo. El deixaren anar les mans dels Apòstols. Per a un fet com aquest, es requereixen una manera de viure i una gràcia especial. Sigues tu també apòstol, per poder alliberar els qui es troben captius».

—Deixa'm que et glossi novament aquest text: ¡quantes vegades, per mandat de Jesús, haurem de desfer els lligams de les ànimes, perquè Ell les necessitarà per al seu triomf! Que siguin d'apòstol les nostres mans, i les nostres accions, i la nostra vida… Aleshores Déu ens donarà també gràcia d'apòstol, per trencar els ferros dels encadenats.

No ens podem atribuir mai el poder de Jesús, que passa entre nosaltres. El Senyor passa, i transforma les ànimes, quan ens posem tots al seu costat, amb un sol cor, amb una sola convicció, i amb un sol desig de ser bons cristians; però és Ell, no tu, ni jo. És Crist que passa!

—I a més, es queda en els nostres cors —¡en el teu i en el meu!—, i en els nostres sagraris.

—És Jesús que passa, i Jesús que es queda. Roman en tu, en cada un de vosaltres i en mi.

Sempre portava, com a punt dels llibres que li servien de lectura, una tira de paper amb aquest lema, escrit amb caràcters amples i enèrgics: Ure igne Sancti Spiritus! —semblava que, en comptes d'escriure, gravava: ¡crema amb el foc de l'Esperit Sant!

Esculpit en la teva ànima i encès en la teva boca i calat en les teves obres, cristià, voldria deixar jo aquest foc diví.

Els qui tenim la veritat de Crist en el cor hem de ficar aquesta veritat al cor, al cap i a la vida dels altres. No fer-ho seria comoditat, tàctica falsa.

Pensa-ho novament: a tu, ¿et demanà permís Crist per ficar-se en la teva ànima? —Et va deixar la llibertat de seguir-lo, però et buscà Ell, perquè va voler.

No te m'espantis!: tu, per cristià, tens el dret i el deure de provocar, en les ànimes, la crisi saludable perquè visquin de cara a Déu.

Prega així, ànima d’apòstol: Senyor, fes que sàpiga «estrènyer» la gent i encendre tothom en fogueres d'Amor, que siguin el motor únic de les nostres activitats.