Llistat de punts

Aquell conegut teu, molt intel·ligent, bon burgès, bona persona, deia: «complir la llei, però amb mida, sense passar-se de la ratlla, el més just que es pugui».

I afegia: «pecar?, no; però donar-se, tampoc». Causen veritable pena aquests homes mesquins, calculadors, incapaços de sacrificar-se, de lliurar-se per un ideal noble.

A vegades, davant aquestes ànimes adormides, se senten unes ànsies boges d'escridassar-les, de sacsejar-les, de fer-les reaccionar, per tal que surtin d'aquest ensopiment terrible en què es troben sumides. ¡És tan trist de veure com caminen, a les palpentes, sense encertar el camí!

—Que bé comprenc aquell plany de Jesús per Jerusalem, com a fruit de la seva caritat perfecta…

Ideològicament ets molt catòlic. L'ambient de la Residència t'agrada… ¡Llàstima que la Missa no sigui a les dotze, i les classes a la tarda, per tal d'estudiar després de sopar, assaborint una o dues copes de conyac! —Aquest «catolicisme» teu no respon a la veritat, es queda en simple aburgesament.

—¿No comprens que no es pot pensar així als teus anys? Surt de la teva poltroneria, de la teva egolatria…, i acomoda't a les necessitats dels altres, a la realitat que t'envolta, i viuràs seriosament el catolicisme.

Corres el gran perill de conformar-te amb viure —o de pensar que has de viure— com un «nen bo», que s'allotja en una casa ordenada, sense problemes, i que no coneix més que la felicitat.

Això és una caricatura de la llar de Natzaret: Crist, perquè portava la felicitat i l'ordre, va sortir a propagar aquests tresors entre els homes i dones de tots els temps.