Llistat de punts

Davant els qui redueixen la religió a un cúmul de negacions, o es conformen amb un catolicisme de mitja tinta; davant els qui volen posar el Senyor de cara a la paret, o col·locar-lo en un racó de l'ànima…: hem d'afirmar, amb les nostres paraules i amb les nostres obres, que aspirem a fer de Crist un autèntic Rei de tots els cors…, també dels seus.

No treballis en empreses apostòliques, construint només per al moment present… Dedica't a aquelles tasques amb l'esperança que d'altres —germans teus amb el mateix esperit— recolliran allò que sembres a tot vent, i remataran els edificis en què tu ara poses els fonaments.

Quan de debò t'animi l'esperit cristià, els teus afanys es rectificaran. Ja no sentiràs ànsies d’aconseguir anomenada, sinó de perpetuar el teu ideal.

Si no és per construir una obra molt gran, molt de Déu —la santedat—, no val la pena donar-se.

Per això, l’Església —en canonitzar els sants— proclama l’heroïcitat de les seves vides.

Quan treballis seriosament pel Senyor, la teva més gran delícia serà que molts et facin la competència.

En aquesta hora de Déu, la del teu pas per aquest món, decideix-te de debò a realitzar una cosa que val la pena: el temps urgeix, i ¡és tan noble, tan heroica, tan gloriosa la missió de l’home —de la dona— damunt la terra, quan encén en el foc de Crist els cors mustis i podrits!

—Mereix la pena dur als altres la pau i la felicitat d'una ferma i joiosa croada.

Et jugues la vida per l'honra… Juga't l'honra per l'ànima.

Per la Comunió dels Sants, has de sentir-te molt unit als teus germans. ¡Defensa sense por aquesta beneïda unitat!

—Si et trobessis sol, les teves nobles ambicions estarien condemnades al fracàs: una ovella aïllada gairebé sempre és una ovella perduda.

Em va fer gràcia la teva vehemència. Davant la falta de mitjans materials de treball i sense l'ajuda d'altres, comentaves: «jo no tinc més que dos braços, però de vegades sento la impaciència de ser un monstre amb cinquanta, per sembrar i recollir la collita».

—Demana a l'Esperit Sant aquesta eficàcia…, te la concedirà!

Arribaren a les teves mans dos llibres en rus, i et vingueren unes ganes enormes d'estudiar aquella llengua. Imaginaves la formosor de morir com gra de blat en aquella nació, ara tan àrida, i que, amb el temps, donarà abundosos camps de blat…

—Em semblen bé les teves ambicions. Ara, però, dedica't al petit deure, a la gran missió de cada dia, al teu estudi, al teu treball, al teu apostolat i, sobretot, a la teva formació, que —tenint en compte el molt que encara has de podar— no és tasca ni menys heroica, ni menys formosa.

¿Per què serveix un estudiant que no estudia?

Quan et resulti molt costa amunt estudiar, ofereix a Jesús aquell esforç. Digues-li que continues damunt els llibres, perquè la teva ciència sigui l'arma amb què combatis els seus enemics i li guanyis moltes ànimes… Aleshores, tingues la seguretat que el teu estudi va en camí de fer-se oració.