Llistat de punts

Ordre, autoritat, disciplina… —Escolten, si és que escolten!, i somriuen cínicament, al·legant —elles i ells— que defensen la seva llibertat.

Són els mateixos que després pretenen que respectem els seus descamins, o que ens hi acomodem; no comprenen —¡quines protestes tan grolleres!— que les seves maneres no siguin —¡no ho poden ser!— acceptades per l'autèntica llibertat dels altres.

Autoritat. —No consisteix en el fet que el de dalt «escridassi» l'inferior, i aquest el de més avall.

Amb aquest criteri —caricatura de l'autoritat—, a part de l'evident falta de caritat i de correcció humana, només s'aconsegueix que el qui fa de cap es vagi allunyant dels governats, perquè no els serveix: a tot estirar, els utilitza!

Infatuats i superbs demostren ser tots aquells que abusen de la seva situació de privilegi —donada pels diners, pel llinatge, pel grau, pel càrrec, per la intel·ligència…—, a fi d'humiliar els menys afortunats.

La indulgència és proporcional a l'autoritat. Un simple jutge ha de condemnar —potser reconeixent els atenuants— el reu convicte i confés. El poder sobirà d'un país, algunes vegades, concedeix una amnistia o un indult. A l'ànima contrita, Déu la perdona sempre.

No t'enfadis: moltes vegades un comportament irresponsable denota falta de cap o de formació, més que manca de bon esperit.

Caldrà exigir als mestres, als directors, que omplin aquestes llacunes amb el seu compliment responsable del deure.

—Caldrà que t'examinis…, si tu ocupes un d’aquests llocs.

Els homes mediocres, mediocres en cap i en esperit cristià, quan s'alcen en autoritat, es rodegen de necis: la seva vanitat els persuadeix, falsament, que d'aquesta manera mai no perdran el domini.

Els assenyats, en canvi, es rodegen de doctes —que al fet de saber hi afegeixin la netedat de vida—, i els transformen en homes de govern. No els enganya la seva humilitat, ja que —tot engrandint-ne d'altres— s'engrandeixen ells.

¿Constituït com estàs en autoritat, i obres pel què diran els homes? —Vell decrèpit! —De primer, t'ha d'importar què dirà Déu; després —força en segon terme, i de vegades mai—, hauràs de ponderar el que puguin pensar els altres. «A tot el qui —diu el Senyor— em reconegui davant els homes, jo també el reconeixeré davant el meu Pare, que està en el cel. Però a qui em negui davant els homes, jo també el negaré davant el meu Pare, que està en el cel».