Llistat de punts

En l'apostolat, obeeix sense fixar-te en les condicions humanes del qui mana, ni com mana. Fer el contrari no és virtut.

De creus, n'hi ha moltes: de brillants, de perles, de maragdes, d'esmalts, de marfil…; també de fusta, com la de Nostre Senyor. Totes mereixen igual veneració, perquè la Creu ens parla del sacrifici del Déu fet Home. —Porta aquesta consideració a la teva obediència, sense oblidar que Ell s'abraçà amorosament, sense dubtar-ho!, a la Fusta, i allí ens obtingué la Redempció.

Solament després d'haver obeït, que és senyal de rectitud d'intenció, fes la correcció fraterna, amb les condicions requerides, i reforçaràs la unitat per mitjà del compliment d'aquest deure.

Si un bon amic t'adverteix, amb lleialtat, caritativament, tots dos sols, de punts que enlletgeixen la teva conducta, s'alça dins teu la convicció que s'equivoca: no t'entén. Amb aquest fals convenciment, fill del teu orgull, sempre seràs incorregible.

—Em fas llàstima: et falta decisió per buscar la santedat.

Si t'enfades —de vegades és un deure; d'altres, una flaquesa—, que duri només pocs minuts. I a més, sempre amb caritat: estimació!

Quan cal corregir, s'ha d'actuar amb claredat i amabilitat; sense excloure un somrís als llavis, si s'escau. Mai —o molt rarament—, agafant-s'ho a la valenta.

Murmuren. I després ells mateixos s'encarreguen que algú vingui de seguida a explicar-te aquell «es diu»… —Vilesa? —Sens dubte. Però no em perdis la pau, ja que la seva llengua no podrà fer-te cap mal, si treballes amb rectitud… —Pensa: ¡que beneits que són, quin poc tacte humà que tenen, quina falta de lleialtat amb els seus germans…, i especialment amb Déu!

I no em caiguis tu en la murmuració, per un mal entès dret de rèplica. Si has de parlar, serveix-te de la correcció fraterna, com aconsella l'Evangeli.