Llistat de punts

Per a tu, que vols formar-te una mentalitat catòlica, universal, te'n transcric algunes característiques:

— amplitud d'horitzons, i un aprofundiment enèrgic, en allò permanentment viu de l'ortodòxia catòlica;

— afany recte i sa —frivolitat, mai— de renovar les doctrines típiques del pensament tradicional, en la filosofia i en la interpretació de la història…;

— una atenció acurada a les orientacions de la ciència i del pensament contemporanis;

— i una actitud positiva i oberta, davant la transformació actual de les estructures socials i de les formes de vida.

T'entenc perfectament quan m'escrius sobre el teu apostolat: «faré tres hores d'oració amb la Física. Serà un bombardeig perquè "caigui" una altra posició, que es troba a l'altre costat de la taula de la biblioteca…, i vostè ja el va conèixer quan vingué per aquí».

Recordo la teva alegria, mentre em senties dir que entre l'oració i el treball no hi ha d'haver solució de continuïtat.

Estudi, treball: deures ineludibles en tot cristià; mitjans per defensar-nos dels enemics de l'Església i per atraure —amb el nostre prestigi professional— tantes altres ànimes que, tot i que són bones, lluiten aïlladament. Són arma del tot fonamental per a qui vulgui ser apòstol enmig del món.

Estudiant: aplica't amb esperit d'apòstol als teus llibres, amb la convicció íntima que aquestes hores i hores són ja, ara!, un sacrifici espiritual ofert a Déu, profitós per a la humanitat, per al teu país, per a la teva ànima.

Tens un cavall de batalla que es diu estudi: et proposes mil vegades aprofitar el temps i, no obstant això, qualsevol cosa et distreu. A vegades et canses de tu mateix, per l'escassa voluntat que mostres; encara que cada dia tornes a començar de nou.

¿Has provat d'oferir el teu estudi per intencions apostòliques concretes?

És més fàcil agitar-se que estudiar, i menys eficaç.

Si saps que l'estudi és apostolat, i et limites a estudiar per sortir del pas, està clar que la teva vida interior va malament.

Amb aquesta deixadesa, perds el bon esperit i, com succeí a aquell treballador de la paràbola que amaga amb murrieria el talent rebut, si no rectifiques, pots autoexcloure't de l'amistat amb el Senyor, per a enfangar-te en els teus càlculs de comoditat.

Cal estudiar… Però no n'hi ha prou. ¿Què es pot aconseguir de qui es mata per alimentar el seu egoisme, o de qui no persegueix altre objectiu que el d'assegurar-se la tranquil·litat, per d'aquí a uns anys?

Cal estudiar…, per guanyar el món i conquerir-lo per a Déu. Llavors elevarem el pla del nostre esforç, procurant que la tasca realitzada esdevingui encontre amb el Senyor, i serveixi de base als altres, als qui seguiran el nostre camí...

—D'aquesta manera, l'estudi serà oració.

Resulta fàcil —també ocorria en temps de Jesucrist— dir que no: negar o posar en entredit una veritat de fe. —Tu, que et declares catòlic, has de partir del «sí».

—Després, amb l'estudi, seràs capaç d'exposar els motius de la teva certesa: que no hi ha contradicció —no n'hi pot haver— entre Veritat i ciència, entre Veritat i vida.

¿Per què serveix un estudiant que no estudia?

Quan et resulti molt costa amunt estudiar, ofereix a Jesús aquell esforç. Digues-li que continues damunt els llibres, perquè la teva ciència sigui l'arma amb què combatis els seus enemics i li guanyis moltes ànimes… Aleshores, tingues la seguretat que el teu estudi va en camí de fer-se oració.

¿T'adones del que comporta que tu siguis o no una persona amb sòlida preparació? —Quantes ànimes!…

—¿I, ara, deixaràs d'estudiar o de treballar amb perfecció?