Llistat de punts

Quan s'ha produït la desbandada apostòlica i el poble enfurit es trenca la gola en odi contra Jesucrist, Santa Maria segueix de la vora el seu Fill pels carrers de Jerusalem. No l'espanta el clamor de la multitud, ni deixa d'acompanyar el Redemptor mentre tots els del seguici, en l'anonimat, es tornen covardament valents per maltractar Crist.

Invoca-la amb força: Virgo fidelis!—¡Verge fidel!, i demana-li que els qui ens diem amics de Déu ho siguem de debò i a tota hora.

La fidelitat —el servei a Déu i a les ànimes—, que et demano sempre, no és l'entusiasme fàcil, sinó l'altre: el que es conquista pel carrer, en veure les moltes coses que cal fer a tot arreu.

La lleialtat té com a conseqüència la seguretat d'anar per un camí recte, sense inestabilitats ni pertorbacions; i la d'afirmar-se en aquesta certitud: que el bon sentit i la joia existeixen. —Comprova si es compleixen en la teva vida de cada instant.

Em confiaves que Déu, a estones, t'omple de llum; i en d'altres, no.

Et vaig recordar, amb fermesa, que el Senyor és sempre infinitament bo. Per això, per continuar endavant, en tens prou amb aquells temps lluminosos; si bé els altres també et són de profit, per fer-te més fidel.

Sal de la terra. —Nostre Senyor digué que els seus deixebles —també tu i jo— són sal de la terra: per immunitzar, per evitar la corrupció, per donar sabor al món.

—Però també afegí quod si sal evanuerit… —que si la sal perd el gust, serà llençada i trepitjada per la gent…

—Ara, davant molts fets que lamentem, ¿t'expliques el que no t'explicaves?

Em fa tremolar aquell passatge de la segona epístola a Timoteu, quan l'Apòstol es dol que Demas va fugir a Tessalònica, rera els encants d'aquest món… Per una bagatel·la, i per por de les persecucions, va trair l'empresa divina un home, a qui Sant Pau esmenta en altres epístoles entre els sants.

Em fa tremolar, en conèixer la meva petitesa; i em duu a exigir-me fidelitat al Senyor fins i tot en els fets que poden semblar indiferents, perquè, si no em serveixen per unir-me més a Ell, no els vull!

Per a tants moments de la història, que el diable s'encarrega de repetir, em semblava una consideració ben encertada aquella que m'escrivies sobre lleialtat: «porto tot el dia al cor, al cap i als llavis una jaculatòria: Roma!».

Un gran descobriment!: una cosa que només entenies molt a mitges, t'ha resultat claríssima quan has hagut d'explicar-la a uns altres.

Et calgué enraonar molt a poc a poc amb un, desanimat perquè se sentia ineficaç i no volia ser una càrrega per a ningú… Llavors vas comprendre millor que mai per què et parlo constantment de ser ruquets de sínia: fidels, amb aclucalls molt grans per no mirar ni assaborir personalment els resultats —les flors, els fruits, la ufanor de l'hort—, ben segurs de l'eficàcia de la nostra fidelitat.

La lleialtat exigeix fam de formació, perquè —mogut per un amor sincer— no vols córrer el risc de difondre o defensar, per ignorància, criteris i posicions que estan molt lluny de concordar amb la veritat.

«Voldria —m'escrius— que la meva lleialtat i la meva perseverança fossin tan sòlides i tan eternes, i el meu servei tan vigilant i amorós, que vostè pogués alegrar-se en mi i jo li fos un petit descans».

—I et contesto: que Déu et confirmi en el teu propòsit, perquè li siguem ajuda i descans a Ell.

És veritat que alguns que s'entusiasmen, després se'n van… No t'hi amoïnis: són agulla que Déu fa servir per passar-hi el fil. —Ah, i encomana'ls!, perquè tal vegada es pot aconseguir que continuïn empenyent-ne d'altres.

Per a tu, que vacil·les, copio d'una carta: «D'ara endavant, és possible que continuï essent el mateix instrument inepte de sempre. Malgrat tot, haurà canviat el plantejament i la solució del problema de la meva vida; perquè hi ha en mi un desig, ferm, de perseverança… per sempre més!».

—No ho dubtis mai: Ell mai no falla.