Llistat de punts

Crees al teu voltant un clima artificial, de desconfiança, de sospita, perquè, quan parles, fas la impressió de jugar a escacs: cada mot el dius pensant en la quarta jugada posterior.

Fixa't que l'Evangeli, en relatar la trista figura cautelosa i hipòcrita dels escribes i fariseus, explica que feien preguntes a Jesús, li exposaven qüestions, ut caperent eum in sermone —per regirar les seves paraules! —Fuig d'aquest comportament.

Si et molesta que et diguin la veritat, llavors… per què preguntes?

—¿Tal vegada pretens que et responguin amb la teva veritat, per justificar els teus esgarriaments?

Aquells —ho deia amb pena— no tenen intel·ligència de Crist, sinó careta de Crist… Per això estan mancats de criteri cristià, no aconsegueixen la veritat, i no donen fruit.

Els fills de Déu no podem oblidar l'anunci del Mestre: «el qui a vosaltres escolta, a Mi m'escolta…» —Per això… hem de tractar de ser Crist; mai la seva caricatura.

La hipocresia fa dur sempre, als qui la cultiven, una vida de mortificació amarga i rancorosa.

Davant propostes com la d'Herodes: «aneu i informeu-vos puntualment del que hi ha sobre aquest Nen, i un cop l'haureu trobat, aviseu-me, que jo aniré també a adorar-lo», demanem a l'Esperit Sant la seva ajuda, perquè ens guardi de les «proteccions o de les bones promeses» d'aparents benintencionats.

—No ens faltarà la llum del Paràclit si, com els Mags, busquem la veritat i parlem amb sinceritat.

¿Que n'hi ha que es molesten, perquè dius les coses clares?

—Tal vegada es mouen amb la consciència tèrbola, i necessiten encobrir-la així.

—Persevera en la teva conducta, per ajudar-los a reaccionar.

Mentre interpretis amb mala fe les intencions d'altri, no tens dret a exigir comprensió per a tu mateix.

Dius contínuament que cal corregir, que és necessari reformar. Bé…: reforma't tu! —que força falta et fa—, i ja hauràs començat la reforma.

Mentrestant, no donaré crèdit a les teves proclames de renovació.

N'hi ha de tan farisaics que… s'escandalitzen, en sentir que d'altres persones repeteixen justament el mateix que abans escoltaren dels seus llavis.

Ets tan tafaner, que sembla que no t'ocupa més missió que la de capbussar-te en la vida del proïsme. I quan, a la fi, has topat amb un home digne, de voluntat enèrgica, que t'ha parat els peus, et lamentes públicament com si t'hagués ofès.

—Fins aquí arriba el teu impudor i la teva consciència deformada…, i la de molts.

En una sola jugada, pretens apropiar-te de la «honradesa» de l'opinió vertadera i dels «avantatges» innobles de l'opinió oposada… —D'això, en qualsevol idioma, se'n diu duplicitat.

Quina bondat la d'aquells!!… Estan disposats a «disculpar» allò que només mereix lloança.