Llistat de punts

Per a arribar al convenciment que resulta ridícul tenir la moda com a principi de conducta, n'hi ha prou amb mirar alguns retrats antics.

Per a tu, transcric d'una carta: «m'encanta la humilitat evangèlica. Però em subleva l'encongiment amoltonat i inconscient d'alguns cristians, que així són un desprestigi per a l'Església. En ells devia fixar-se aquell escriptor ateu, quan digué que la moral cristiana és una moral d'esclaus…». Realment som servidors: servidors elevats a la categoria de fills de Déu, que no volen comportar-se com a esclaus de les passions.

No m'oblidis que, en els assumptes humans, també els altres poden tenir raó: veuen la mateixa qüestió que tu, però des de diferent punt de vista, amb una altra llum, amb una altra ombra, amb un altre contorn.

—Només en la fe i en la moral hi ha un criteri indiscutible: el de la nostra Mare l'Església.

La teva vocació de cristià et demana estar en Déu i, a la vegada, ocupar-te de les coses de la terra, utilitzant-les objectivament tal com són: per retornar-les a Ell.

Vet aquí un error fonamental que has d'evitar: pensar que els costums i exigències —nobles i legítims—, del teu temps o del teu ambient, no poden ser ordenats i ajustats a la santedat de la doctrina moral de Jesucrist.

Fixa't que he precisat: els nobles i legítims. Els altres no tenen dret de ciutadania.

No t'entenc quan, parlant de qüestions de moral i de fe, em dius que ets un catòlic independent…

—Independent de qui? Aquesta falsa independència equival a sortir-se del camí de Crist.

¡Quina llàstima fan els qui afirmen —per la seva personal experiència trista— que no es pot ser cast, vivint i treballant enmig del món!

—Amb aquest il·lògic raonament, no s'haurien de molestar si d'altres ofenen la memòria dels seus pares, dels seus germans, de la seva dona, del seu marit.