Llistat de punts

El Senyor necessita ànimes fermes i audaces, que no pactin amb la mediocritat i penetrin amb pas segur en tots els ambients.

Serè i equilibrat de caràcter, inflexible voluntat, fe profunda i pietat ardent: característiques imprescindibles d'un fill de Déu.

Fins de les pedres pot treure el Senyor fills d'Abraham… Però hem de procurar que la pedra no sigui trencadissa. D'un roc sòlid, encara que sigui informe, pot fer-se'n més fàcilment un carreu magnífic.

L'apòstol no ha de quedar-se en l'arrasador d'una criatura mediocre. Déu el crida perquè actuï com a portador d'humanitat i transmissor d'una novetat eterna. —Per això, l'apòstol necessita ser una ànima llargament, pacientment, heroicament formada.

Cada dia descobreixo coses noves en mi, em dius… I et responc: ara comences a conèixer-te.

Quan s'estima de debò… sempre es troben detalls per estimar encara més.

Seria lamentable que algú, en veure com actuen els catòlics en la vida social, arribés a la conclusió que ho fan encongits i capitidisminuïts.

No es pot oblidar que el nostre Mestre era —és!— perfectus Homo —Home perfecte.

Si el Senyor t'ha donat una bona qualitat —o una habilitat—, no és solament perquè hi frueixis, o per envanir-te'n, sinó per desplegar-la amb caritat en servei del proïsme. —¿I quan trobaràs una ocasió millor per servir que ara, que convius amb tantes ànimes, les quals comparteixen el teu mateix ideal?

Davant la pressió i l'impacte d'un món materialitzat, hedonista, sense fe…, ¿com es pot exigir i justificar la llibertat de no pensar com «ells», de no obrar com «ells»?…

—A un fill de Déu no li cal demanar aquesta llibertat, perquè Crist ja ens l'ha guanyada d'una vegada per sempre més: però ha de defensar-la i demostrar-la en qualsevol ambient. Només així, entendran «ells» que la nostra llibertat no està encadenada per l'entorn.

Els teus parents, els teus col·legues, les teves amistats, van notant el canvi, i s'adonen que això teu no és una transició momentània, que ja no ets el mateix.

—No t'amoïnis, continua endavant!: s’acompleix el vivit vero in me Christus —ara és Crist qui viu en tu.

Aprecia els qui sàpiguen dir-te que no. I, a més, demana'ls que et raonin la seva negativa, per aprendre…, o per corregir.

Abans eres pessimista, indecís i apàtic.

Ara t'has transformat totalment: et sents audaç, optimista, segur de tu mateix…, perquè a la fi t'has decidit a buscar el teu suport només en Déu.

Trista situació la d'una persona amb magnífiques virtuts humanes, i mancada absolutament de visió sobrenatural: perquè aquelles virtuts fàcilment les aplicarà només als seus fins particulars. —Medita-ho.