Llistat de punts

Més aconsegueix aquell que importuna més de prop… Per tant, acosta't a Déu: esforça't a ser sant.

M'agrada comparar la vida interior a una indumentària, al vestit de bodes de què parla l'Evangeli. El teixit es compon de cada un dels hàbits o pràctiques de pietat que, com a fibres, fan consistent la tela. I així, igual que es menysprea un vestit amb un esquinç, encara que tota la resta estigui en bones condicions, si fas oració, si treballes…, però no ets penitent —o a l'inrevés—, la teva vida interior no és —per dir-ho així— íntegra.

¡Vejam quan t'assabentaràs que el teu únic camí possible és buscar amb afany la santedat!

Decideix-te —no t'ofenguis— a prendre Déu seriosament. Aquesta lleugeresa teva, si no la combats, pot acabar en una trista burla blasfema.

A voltes deixes anar el teu mal caràcter, que aflora, més d'una vegada, amb forassenyada duresa. D'altres, no t'ocupes d'endreçar el cor i el cap, perquè siguin estatge agradós per a la Santíssima Trinitat… I sempre, al final et quedes força lluny de Jesús, a qui coneixes poc…

—Així, mai no tindràs vida interior.

Iesus Christus, perfectus Deus, perfectus Homo —Jesucrist, perfecte Déu i perfecte Home.

Són molts els cristians que segueixen Crist, bocabadats davant la seva divinitat, però que l'obliden com a Home…, i fracassen en l'exercici de les virtuts sobrenaturals —malgrat tota aquesta baluerna externa de pietat—, perquè no fan res per adquirir les virtuts humanes.

Remei per a tot: santedat personal! —Per això, els sants han estat plens de pau, de fortalesa, d'alegria, de seguretat…

Fins ara no havies entès el missatge que els cristians portem als altres homes: l'amagada meravella de la vida interior.

Quin món nou els estàs posant al davant!

Quantes coses noves has descobert! —Amb tot, de vegades ets un ingenu, i et penses que ho has vist tot, que ja t'ho saps tot… Després, toques amb les teves mans la riquesa única i insondable dels tresors del Senyor, que sempre et mostrarà «coses noves», si tu respons amb amor i delicadesa: i aleshores comprens que et trobes al principi del camí, perquè la santedat consisteix en la identificació amb Déu, amb aquest Déu nostre, que és infinit, inexhaurible.

Amb l'Amor, més que amb l'estudi, és com s'arriba a comprendre les «coses de Déu».

Per això, has de treballar, has d'estudiar, has d'acceptar la malaltia, has de ser sobri… estimant!

Per al teu examen diari: ¿he deixat passar alguna hora, sense parlar amb el meu Pare Déu?… ¿He conversat amb Ell, amb amor de fill? —Pots!

No ens vulguem enganyar… —Déu no és una ombra, un ésser llunyà, que ens crea i en acabat ens abandona; no és un amo que se'n va i ja no torna. Encara que no el percebem amb els nostres sentits, la seva existència és molt més vertadera que la de totes les realitats que toquem i veiem. Déu és aquí, amb nosaltres, present, viu: ens veu, ens escolta, ens dirigeix, i contempla les nostres accions més petites, les nostres intencions més amagades.

Ho creiem, això..., ¡però vivim com si Déu no existís! Perquè no tenim per a Ell, ni un sol pensament, ni una paraula; perquè no l'obeïm, ni mirem de dominar les nostres passions; perquè no li expressem amor, ni el desagreugem…

—Continuarem vivint amb una fe morta?

Si tinguessis presència de Déu, quantes actuacions «irremeiables» remeiaries.

¡Felices aquelles ànimes benaurades que, tan bon punt senten parlar de Jesús —i Ell ens parla constantment—, el reconeixen com el Camí, la Veritat i la Vida!

—Prou que et consta que, quan no participem d'aquesta felicitat, és perquè ens ha mancat la determinació de seguir-lo.

Un cop més has sentit Crist molt a prop. —I un cop més has entès que ho has de fer tot per Ell.

Acosta't més al Senyor…, més! —Fins que esdevingui el teu Amic, el teu Confident, el teu Guia.

Cada dia et notes més ficat en Déu…, em dius. —Doncs així, cada dia seràs més a prop dels teus germans.

Si fins ara, abans de trobar-lo, volies córrer en la teva vida amb els ulls oberts, per assabentar-te de tot; des d'aquest moment…, a córrer amb la mirada neta!, per tal de veure amb Ell allò que veritablement t'interessa.

Quan hi ha vida interior, amb l'espontaneïtat amb què la sang acudeix a la ferida, així es recorre a Déu davant qualsevol contrarietat.

«Això és el meu Cos…», i Jesús s'immolà, ocultant-se sota les espècies de pa. Ara és allí, amb la seva Carn i amb la seva Sang, amb la seva Ànima i amb la seva Divinitat: igual que el dia que Tomàs ficà els dits en les seves Ferides glorioses.

Amb tot, en tantes ocasions, tu passes de llarg, sense esbossar ni una breu salutació de simple cortesia, com fas amb qualsevol persona coneguda amb qui et creues.

—Tens una fe força més petita que la de Tomàs!

Si, per alliberar-te, haguessin empresonat un íntim amic teu, ¿no procuraries anar a visitar-lo, a enraonar una estona amb ell, a portar-li obsequis, calor d'amistat, consol?… I, ¿si aquesta conversa amb l'empresonat fos per salvar-te a tu d'un mal i aportar-te un bé…, l'abandonaries? I, ¿si, en lloc d'un amic, es tractés del teu mateix pare o del teu germà?

—I doncs!

¡Jesús s'ha quedat en l'Hòstia Santa per nosaltres!: per a restar al nostre costat, per a sostenir-nos, per a guiar-nos. —I amor, únicament amb amor es paga.

—¿I per què no haurem d'acudir al Sagrari, cada dia, ni que sigui només uns minuts, per portar-li la nostra salutació i el nostre amor de fills i de germans?

No has vist l'escena? —Un sergent qualsevol o un alfereset amb poc comandament…; de front, s'apropa un recluta ben plantat, d'incomparables millors condicions que els oficials, i no manca ni el salut ni la resposta.

Medita sobre el contrast. —Des del Sagrari d’aquella església, Crist —perfecte Déu, perfecte Home—, que ha mort per tu a la Creu, i que et dóna tots els béns que necessites…, se t'apropa. I tu, passes sense fixar-t'hi.

Vas començar amb la teva visita diària… —No m'estranya que em diguis: començo a estimar amb bogeria la llum del Sagrari.

Que no falti diàriament un «Jesús, t'estimo» i una comunió espiritual —si més no—, com a desgreuge per totes les profanacions i sacrilegis, que sofreix Ell per estar amb nosaltres.