Llistat de punts
La meravella de la Pentecosta és la consagració de tots els camins: mai no es pot entendre com a monopoli ni com a apreciació d'un de sol en detriment d'uns altres.
Pentecosta és indefinida varietat de llengües, de mètodes, de formes d'encontre amb Déu: no uniformitat violenta.
«Era un guerriller —escriu—, i em bellugava per la muntanya, disparant quan em donava la reial gana. Però vaig voler allistar-me com a soldat, en comprendre que les guerres les guanyen, més fàcilment, els exèrcits organitzats i amb disciplina. Un pobre guerriller aïllat no pot conquistar ciutats senceres, ni ocupar el món. Vaig penjar el meu fusellot —resulta tan antiquat!—, i ara estic més ben armat. Al mateix temps, sé que ja no em puc ajeure a la muntanya, a l'ombra d'un arbre, i somiar que tot solet guanyaré la guerra».
—¡Beneïda disciplina i beneïda unitat de la nostra Mare l'Església Santa!
¿Per què —demanaves indignat— l'ambient i els mitjans d'apostolat han de ser lletjos, bruts… i complexos? —I afegies: si costa el mateix!
A mi, la teva indignació em semblà molt raonable. I vaig pensar que Jesús s'adreçava i atreia tothom: pobres i rics, savis i ignorants, alegres i tristos, joves i ancians… ¡Que amable i natural —sobrenatural— és la seva figura!
Per la Comunió dels Sants, has de sentir-te molt unit als teus germans. ¡Defensa sense por aquesta beneïda unitat!
—Si et trobessis sol, les teves nobles ambicions estarien condemnades al fracàs: una ovella aïllada gairebé sempre és una ovella perduda.
Els homes —ha ocorregut sempre en la història— coalitzen les seves vides, per acomplir una missió i un destí col·lectius. —¿Valdrà menys, per als homes i les dones d'avui dia, el «únic destí» de la felicitat eterna?
Viure la caritat significa respectar la mentalitat dels altres; omplir-se de goig pel seu camí cap a Déu.:., sense pretendre que pensin com tu, que s'uneixin a tu.
—Se m'acudí de fer-te aquesta consideració: aquells camins, diferents, són paral·lels; seguint el seu propi, cadascú arribarà a Déu…; no et perdis en comparacions, ni en desigs de saber qui va més amunt: això no importa, el que interessa és que tots assolim el fi.
La tàctica del tirà és aconseguir que es barallin entre si els qui, units, podrien fer-lo caure. —Vell artifici usat per l'enemic —pel diable i pels seus corifeus—, a fi de desbaratar molts plans apostòlics.
Aquells…, que veuen contrincants on només hi ha germans, neguen amb les obres la seva professió de cristians.
Acostuma't a parlar amb cordialitat de tot i de tothom; en particular, de tots els qui treballen en el servei de Déu.
I quan no sigui possible, calla!: també els comentaris bruscos o desenfadats poden fregar la murmuració o la difamació.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/surco/5728/ (07/05/2024)