Llistat de punts
El Senyor té dret —i cadascun de nosaltres obligació— que «en tot instant» el glorifiquem. Així doncs, si malbaratem el temps, robem glòria a Déu.
Et consta que la tasca és urgent, i que un minut concedit a la comoditat comporta un temps sostret a la glòria de Déu. —¿Què esperes, doncs, per aprofitar a consciència tots els instants?
A més a més, t'aconsello que consideris si aquells minuts que et sobren, al llarg de la jornada —ben sumats, són hores!—, no obeeixen al teu desordre o a la teva ganduleria.
Dolent seria que perdessis tu el temps, que no és teu, sinó de Déu, i per a la seva glòria. Però si, a més a més, fas que d'altres el perdin, minves per una banda el teu prestigi i, per l'altra, augmentes el frau de glòria que li has de donar a Déu.
En pensar en tot allò de la teva vida que es quedarà sense valor, per no haver-ho ofert a Déu, hauries de sentir-te avar: ansiós de recollir-ho tot, també de no desaprofitar cap dolor. —Perquè, si el dolor acompanya la criatura, ¿què és sinó neciesa el fet de malbaratar-lo?
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/surco/5747/ (08/05/2024)