Llistat de punts

Felix culpa!, canta l'Església… Beneït error el teu —et torno a dir a cau d'orella—, si t'ha servit per no recaure; i també per millor comprendre i ajudar el proïsme, que no és de més baixa qualitat que tu.

Pot succeir que entre els catòlics, n'hi hagi alguns que tinguin poc esperit cristià; o que facin aquesta impressió als qui els tracten en un determinat moment.

Però, si t'escandalitzaves d'aquesta realitat, demostraries conèixer poc la misèria humana i… la teva pròpia misèria. A més, no és just ni lleial prendre ocasió de les febleses d'aquells pocs, per difamar Crist i la seva Església.

Que l'altre està ple de defectes! Bé… Però, a més que sols al Cel s'hi troben els perfectes, tu també arrossegues els teus i, no obstant això, et suporten i, més encara, t'aprecien: perquè t'estimen amb l'amor que Jesucrist donava als seus, ¡que ben carregats de misèries anaven!

—Aprèn-ne!

Et queixes perquè no és comprensiu… —Jo estic cert que fa els possibles per entendre't. Però tu, quan t'esforçaràs un xic per comprendre'l?

D'acord!, ho admeto: aquella persona s'ha portat malament; la seva conducta és reprovable i indigna; no demostra cap categoria. —Humanament mereix tot el menyspreu!, has afegit.

—Hi torno, et comprenc, però no comparteixo la teva última afirmació; aquella vida mesquina és sagrada: Crist ha mort per redimir-la! Si Ell no la menyspreà, com t'hi pots atrevir tu?

Si la teva amistat es rebaixa fins a convertir-se en còmplice de les misèries alienes, queda reduïda a una trista conxorxa, que no mereix el més mínim apreci.

La indulgència és proporcional a l'autoritat. Un simple jutge ha de condemnar —potser reconeixent els atenuants— el reu convicte i confés. El poder sobirà d'un país, algunes vegades, concedeix una amnistia o un indult. A l'ànima contrita, Déu la perdona sempre.

«A través de vosaltres he vist Déu, que oblidava les meves bogeries i les meves ofenses, i m'acollia amb afecte de Pare». Això escriví als seus, contrit, de retorn a la casa paterna, un fill pròdig del segle XX.

«En conec algunes i alguns que no tenen forces ni per a demanar socors», em dius disgustat i apenat. —No passis de llarg; la teva voluntat de salvar-te i de salvar-los pot ser el punt de partença de la seva conversió. A més, si fas memòria, t'adonaràs que a tu també et van allargar la mà.