Llistat de punts

Murmuren. I després ells mateixos s'encarreguen que algú vingui de seguida a explicar-te aquell «es diu»… —Vilesa? —Sens dubte. Però no em perdis la pau, ja que la seva llengua no podrà fer-te cap mal, si treballes amb rectitud… —Pensa: ¡que beneits que són, quin poc tacte humà que tenen, quina falta de lleialtat amb els seus germans…, i especialment amb Déu!

I no em caiguis tu en la murmuració, per un mal entès dret de rèplica. Si has de parlar, serveix-te de la correcció fraterna, com aconsella l'Evangeli.

No ho volies creure, però has hagut de rendir-te a l'evidència, a costa teva: aquelles afirmacions que vas pronunciar amb senzillesa i amb un sa sentit catòlic, les han recargolades amb malícia els enemics de la fe.

És veritat, «hem de ser càndids com els coloms…, i prudents com les serps». No parlis a deshora ni fora de lloc.

El poble més petit —comentava un, cansat de murmuracions— hauria de ser com la capital.

—No sabia, pobret, que és el mateix.

—Tu, per amor a Déu i al proïsme, no caiguis en un defecte tan pobletà…, i tan poc cristià. —Dels primers seguidors de Crist s'afirmava: ¡mireu com s'estimen! ¿Es pot dir el mateix de tu, de mi, a tota hora?

Les crítiques contra les obres d'apostolat acostumen a ser de dos estils: uns presenten la labor com una estructura complicadíssima…; uns altres la titllen de feina còmoda i fàcil.

En el fons, aquesta «objectivitat» és redueix a mires estretes, amb una bona dosi de bocafluixa ganduleria. —Pregunta'ls sense por: ¿vosaltres, què feu?

Per als mandats de la teva fe, tal volta no pots demanar simpatia, però sí que has d’exigir respecte.

Els qui t’han parlat malament d’aquell amic lleial a Déu, són els mateixos que murmuraran de tu, quan et decideixis a portar-te millor.