Llistat de punts

De cara a la mort, serè! —És així que et vull. —No amb l'estoïcisme fred del pagà; sinó amb el fervor del fill de Déu, que sap que la vida es canvia, no es pren. —Morir?… Viure!

Quan pensis en la mort, tot i els teus pecats, no tinguis por… Perquè Ell ja sap que te l'estimes…, i de quina pasta estàs fet. —Si tu el busques, t'acollirà com el pare al fill pròdig: però has de buscar-lo!

Non habemus hic manentem civitatem —no es troba en aquesta terra el nostre estatge definitiu. —I, a fi que no ho oblidem, apareix cruament, de vegades, aquesta veritat a l'hora de la mort: incomprensió, persecució, menyspreu… —I sempre la soledat, perquè —encara que estiguem rodejats d'afecte— cadascú es mor tot sol.

—Deixem anar ja totes les amarres! Preparem-nos contínuament per a aquest pas, que ens portarà a la presència eterna de la Trinitat Santíssima.

No me'n facis una tragèdia, de la mort!, perquè no ho és. Únicament als fills desamorats no els entusiasma l'encontre amb els seus pares.

Si mai t'intranquil·litza el pensament de la nostra germana la mort, perquè, et veus tan poca cosa!, anima't i considera: ¿què serà aquell Cel que ens espera, quan tota la bellesa i la grandesa, tota la felicitat i l'Amor infinits de Déu s'aboquin en el pobre vas de terrissa que és la criatura humana, i la sadollin eternament, sempre amb la novetat d'un goig nou?