Llistat de punts

M'agradaria cridar a l'orella de tantes i de tants: donar els fills al servei de Déu no és sacrifici: és honor i alegria.

Li ha arribat el moment de la dura prova, i t'ha vingut a trobar tot desconsolat.

—Te'n recordes? Per a ell —l'amic que et donava consells «prudents»—, la teva manera de procedir no era més que utopia, fruit d'una deformació d'idees, captació de voluntats, i… «agudeses» per l'estil.

—«Aquesta manera d'entregar-se al Senyor —sentenciava— és una exacerbació anormal del sentiment religiós». I, amb la seva pobra lògica, pensava que entre la teva família i tu s'hi havia interposat un estrany: Crist.

Ara ha entès allò que tantes vegades li repeties: Crist no separa mai les ànimes.

Després de l'entusiasme inicial, han començat les vacil·lacions, els titubeigs, els temors. —Et preocupen els estudis, la família, la qüestió econòmica i, sobretot, el fet de pensar que no pots, que potser no serveixes, que et falta experiència de la vida.

Et donaré un mitjà segur per superar aquests temors —¡temptacions del diable o de la teva falta de generositat!—: «menysprea'ls», treu de la teva memòria aquests records. Ja ho predicà de manera terminant el Mestre fa vint segles: «no giris la cara enrera!».

«Si algun dels qui em segueixen no avorreix el seu pare i la seva mare i la muller i els fills i els germans i germanes, i fins i tot la seva mateixa vida, no pot ser el meu deixeble».

Cada vegada veig més clar, Senyor, que els lligams de sang, si no passen pel teu Cor amabilíssim, són per a uns motiu permanent de creu; per a d'altres, origen de temptacions —més o menys directes— contra la perseverança; per a uns altres, causa d'ineficàcia absoluta; i per a tothom, llast que s'oposa a un lliurament total.

El dimoni —pare de la mentida i víctima de la seva supèrbia— intenta imitar el Senyor fins en la manera de fer prosèlits. T'hi has fixat?: igual que Déu es val dels homes per salvar ànimes i portar-les a la santedat, satanàs se serveix d'altres persones, per a destorbar aquesta labor i fins i tot per a perdre-les. I —no t'espantis— de la mateixa manera que Jesús busca, com a instruments, els més pròxims —parents, amics, col·legues, etc.—, el dimoni també intenta, amb freqüència, moure aquests éssers més estimats, per induir al mal.

Per això, si els llaços de la sang es converteixen en lligams, que t'impedeixen seguir els camins de Déu, talla'ls amb decisió. I potser la teva determinació deslligui també els qui es trobaven enredats en les malles de Llucifer.

«He vingut —així s'expressa el Mestre— a enfrontar l'home contra el seu pare, la filla contra la mare i la nora contra la sogra…». Complint el que Ell t'exigeix, demostraràs que els estimes veritablement. Per això, no t'escudis en l'afecte que els tens —total, ha de ser—, a l'hora del teu sacrifici personal. Si no, creu-me, anteposes, a l'amor de Déu, el dels teus pares; i, al dels teus pares, el teu amor propi.

—¿Has entès ara, amb més profunditat, la congruència de les paraules evangèliques?