Llistat de punts

Després de la teva decisió, cada dia fas un descobriment nou. Recordes l'ahir, quan et demanaves constantment: «i això, com?»…, i continuaves després en els teus dubtes o en els teus desencants…

Ara sempre trobes la resposta exacta, raonada i clara. I, en sentir com contesten les teves preguntes de vegades puerils, se t'acut pensar: «així devia atendre Jesús els primers Dotze».

No et queixis, si pateixes. Es poleix la pedra que s'estima, la que és bona.

Et fa mal? —Deixa't tallar, amb agraïment, perquè Déu t'ha pres en les seves mans com un diamant… Un roc vulgar no es treballa així.

Cal ensenyar a la gent a treballar —sense exagerar la preparació: «fer» és també formar-se—, i a acceptar anticipadament les imperfeccions inevitables: la millor solució és enemiga de la bona.

Governar, moltes vegades, consisteix a saber «anar arrossegant» la gent, amb paciència i afecte.

Aprecia els qui sàpiguen dir-te que no. I, a més, demana'ls que et raonin la seva negativa, per aprendre…, o per corregir.

El diamant es poleix amb el diamant…, i les ànimes, amb les ànimes.

En tractar els qui et volten, has de conduir-te cada dia amb molta comprensió, amb molt afecte, juntament —és clar— amb tota l'energia necessària: si no, la comprensió i l'afecte es converteixen en complicitat i en egoisme.

Si t'enfades —de vegades és un deure; d'altres, una flaquesa—, que duri només pocs minuts. I a més, sempre amb caritat: estimació!

Renyar?… Moltes vegades és necessari. Però ensenyant a corregir el defecte. Mai, per un desfogament del teu mal caràcter.

Quan cal corregir, s'ha d'actuar amb claredat i amabilitat; sense excloure un somrís als llavis, si s'escau. Mai —o molt rarament—, agafant-s'ho a la valenta.

¿Et sents dipositari del bé, i de la veritat absoluta i, per tant, investit d'un títol personal o d'un dret a desarrelar el mal sigui com sigui?

—Per aquest camí no arranjaràs res: ¡només per Amor i amb amor!, recordant que l'Amor t'ha perdonat i et perdona tant.

Efectivament, allò que és vell mereix respecte i agraïment. Aprendre, sí. Tenir en compte aquelles experiències, també. Però no exagerem: cada cosa al seu temps. ¿Per ventura ens vestim amb jupa i calça curta, i cobrim els nostres caps amb una perruca empolsimada?