Llistat de punts

Ego palam locutus sum mundo: Jo he predicat públicament davant tothom, respon Jesús a Caifàs, quan s'apropa el moment de donar la seva Vida per nosaltres.

—I, amb tot, hi ha cristians que se'n donen vergonya de manifestar palam —palesament— veneració al Senyor.

Nadal. M'escrius: «al fil de l'espera santa de Maria i de Josep, jo també espero, amb impaciència, l'Infant. Que content que em posaré a Betlem!: pressento que esclataré en una alegria sense límit. Ah!: i, amb Ell, vull també néixer de nou…».

—Tant de bo sigui veritat que ho vols!

Una altra vegada amb les teves antigues bogeries!… I després, quan tornes, et trobes amb poca alegria, perquè et manca humilitat. Sembla que t'entestes a desconèixer la segona part de la paràbola del fill pròdig, i encara continues afeccionat a la pobra felicitat de les garrofes. Superbament ferit per la teva fragilitat, no et decideixes a demanar perdó, i no consideres que, si t'humilies, t'espera la jubilosa acollida del teu Pare Déu, la festa pel teu retorn i pel teu recomençament.

Es repeteix l'escena, com amb els convidats de la paràbola. Uns, por; uns altres, ocupacions; bastants…, històries, excuses ximples. Es resisteixen. Així els hi va: fastiguejats, fets un embolic, sense ganes de res, avorrits, amargats. ¡Tan fàcil com és acceptar la invitació divina de cada moment, i viure alegre i feliç!

Hominem non habeo —no tinc ningú que m'ajudi. Això podrien assegurar, malauradament!, molts malalts i paralítics de l'esperit, que poden servir… i han de servir.

Senyor: que mai resti indiferent davant les ànimes.

El món… -«¡Això sí que és cosa nostra!»… —I ho afirmes, després de posar la mirada i el cap al cel, amb la seguretat del camperol que camina sobirà pel seu propi camp: Regnare Christum volumus! —¡volem que Ell regni damunt aquesta terra seva!

S'ha promulgat un edicte de Cèsar August, que mana que s'empadronin tots els habitants d'Israel. Caminen Maria i Josep cap a Betlem… —¿No has pensat que el Senyor se serví de l'acatament puntual a una llei, per donar compliment a la seva profecia?

Estima i respecta les normes d'una convivència honrada, i no dubtis que la teva submissió lleial al deure serà, també, vehicle perquè d'altres descobreixin l'honradesa cristiana, fruit de l'amor diví, i trobin Déu.

Demano a Déu que et serveixin també de model l'adolescència i la joventut de Jesús, igual quan argumentava amb els doctors del Temple, que quan treballava al taller de Josep.

Trenta-tres anys de Jesús!…: trenta van ser de silenci i obscuritat; de submissió i treball…

M'escrivia aquell xicotot: «el meu ideal és tan gran que només hi cap al mar». —Li vaig contestar: i el Sagrari, tan «petit»?; i el taller «vulgar» de Natzaret?

—Ell ens espera en la grandesa de l'ordinari!

Davant els qui redueixen la religió a un cúmul de negacions, o es conformen amb un catolicisme de mitja tinta; davant els qui volen posar el Senyor de cara a la paret, o col·locar-lo en un racó de l'ànima…: hem d'afirmar, amb les nostres paraules i amb les nostres obres, que aspirem a fer de Crist un autèntic Rei de tots els cors…, també dels seus.

Una impacient i desordenada preocupació per pujar professionalment, pot disfressar l'amor propi sota capa «de servir les ànimes». Amb falsia —no en trec ni una lletra—, ens forgem la justificació que no hem de desaprofitar certes conjuntures, certes circumstàncies favorables…

Gira els teus ulls a Jesús: Ell és «el Camí». També durant els seus anys amagats sorgiren conjuntures i circumstàncies «molt favorables», per a anticipar la seva vida pública. Als dotze anys, per exemple, quan els doctors de la llei s'admiraven de les seves preguntes i de les seves respostes… Però Jesucrist compleix la Voluntat del seu Pare, i espera: obeeix!

—Sense perdre aquesta santa ambició teva de portar a Déu el món sencer, quan s'insinuïn aquelles iniciatives —potser ànsies de deserció—, recorda que també a tu et toca obeir i ocupar-te d’aquesta tasca obscura, poc brillant, mentre el Senyor no et demani una altra cosa: Ell té els seus temps i les seves sendes.

Tres dies i tres nits busca Maria el Fill que s'ha perdut. Tant de bo puguem dir tu i jo que la nostra voluntat de trobar Jesús tampoc no coneix descans.

Escolta'm: les coses santes, quan es miren santament, quan es viuen cada dia santament…, no esdevenen coses «de cada dia». Tot el quefer de Jesucrist en aquesta terra fou humà, i diví!