Llistat de punts

Quan el teu egoisme t'aparta del comú afany pel benestar sa i sant dels homes, quan et tornes calculador i no et commous davant les misèries materials o morals dels teus pròxims, m'obligues a tirar-te per la cara una cosa molt forta, perquè reaccionis: si no sents la beneïda fraternitat amb els teus germans els homes, i vius al marge de la gran família cristiana, ets un pobre expòsit.

M'escrivies: s'ajuntà al nostre grup un xicot jove, que anava cap al nord. Era miner. Cantava molt bé, i va venir acompanyant les nostres cançons. El vaig encomanar fins que arribà a la seva estació. En acomiadar-se, comentà: «¡si que m'agradaria prolongar el viatge amb vosaltres!».

—Em vaig recordar de seguida del mane nobiscum —queda't amb nosaltres, Senyor!, i li vaig demanar novament amb fe, que els altres «el vegin» en cadascun de nosaltres, companys del «seu camí».

«Pel sender del just descontent», se n'han anat i se'n van les masses. Dol…, però, ¡quants ressentits no hem fabricat, entre els que, espiritualment o materialment, estan necessitats!

—Cal tornar a ficar Crist entre els pobres i els humils: és precisament enmig d'ells on més de gust es troba.

Un fill de Déu no pot ser classista, perquè li interessen els problemes de tothom… I mira d'ajudar a resoldre'ls amb la justícia i la caritat del nostre Redemptor.

Ja ho indicà l'Apòstol, quan ens escrivia que per al Senyor no hi ha accepció de persones, cosa que no he dubtat a traduir d'aquesta manera: ¡no hi ha més que una raça, la raça dels fills de Déu!

Aquest ideal de guerrejar —i vèncer— en les batalles de Crist, només es farà realitat per l'oració i el sacrifici, la Fe i l'Amor. —Així doncs… ¡a pregar, i a creure, i a sofrir, i a Estimar!

Interessa que breguis, que hi posis el coll… De tota manera, col·loca els quefers professionals al seu lloc: són exclusivament mitjans per arribar al fi; mai no s'han de prendre, ni molt menys, com la cosa fonamental.

¡Quantes «professionalitis» impedeixen la unió amb Déu!

Quan comprenguis aquell ideal de treball fratern per Crist, et sentiràs més gran, més ferm, i tan feliç com es pugui ser en aquest món, que molts s'afanyen per fer-lo desballestat i amarg, perquè van exclusivament darrera el seu jo.

No m'asseguris que vius de cara a Déu, si no t'esforces a viure —sempre i en tot— amb sincera i clara fraternitat de cara als homes, a qualsevol home.

Infatuats i superbs demostren ser tots aquells que abusen de la seva situació de privilegi —donada pels diners, pel llinatge, pel grau, pel càrrec, per la intel·ligència…—, a fi d'humiliar els menys afortunats.

Vaig prendre nota de les paraules d’aquell obrer, que comentava entusiasmat després de participar en aquella reunió, que vas promoure: «mai no havia sentit parlar, com es fa aquí, de noblesa, d'honradesa, d'amabilitat, de generositat…». —I concloïa admirat: «¡enfront del materialisme d'esquerres o de dretes, això és la veritable revolució!».

—Qualsevol ànima entén la fraternitat que Jesucrist ha instaurat: ¡esforcem-nos a no desvirtuar aquesta doctrina!