Llistat de punts

Mai no compartiré la idea, ni en el terreny ascètic ni en el jurídic, dels qui pensen i viuen com si servir l'Església fos el mateix que enfilar-se.

Et dol veure que alguns tenen la tècnica de parlar de la Creu de Crist, només per pujar i assolir posicions… Són els mateixos que res del que veuen, si no coincideix amb el seu criteri, no ho consideren net.

—Una raó més perquè perseveris en la rectitud de les teves intencions, i perquè demanis al Mestre que et concedeixi la força de repetir: non mea voluntas, sed tua fiat! —¡Senyor, que jo compleixi amb amor la teva Voluntat Santa!

Cada dia has de créixer en lleialtat a l'Església, al Papa, a la Santa Seu… Amb un amor sempre més, teològic!

Tens un afany gran d'estimar l'Església: encara més gran, com més es revolten els qui pretenen enlletgir-la. —Em sembla molt lògic: perquè l'Església és la teva Mare.

Els qui no volen entendre que la fe exigeix servei a l'Església i a les ànimes, tard o d'hora inverteixen els termes, i acaben servint-se de l'Església i de les ànimes, per als seus fins personals.

Tant de bo no caiguis, mai, en l'error d'identificar el Cos Místic de Crist amb la determinada actitud, personal o pública, de qualsevol dels seus membres.

I tant de bo no donis ocasió perquè gent menys formada caigui en aquest error.

—¡Mira si és important la teva coherència, la teva lleialtat!

No t'entenc quan, parlant de qüestions de moral i de fe, em dius que ets un catòlic independent…

—Independent de qui? Aquesta falsa independència equival a sortir-se del camí de Crist.

No cedeixis mai en la doctrina de l'Església. —Quan es fa un aliatge, el metall més bo és el que hi perd.

A més, aquest tresor no és teu, i —com diu l'Evangeli— l'Amo et pot demanar comptes quan menys ho esperis.

Estic d'acord amb tu que hi ha catòlics, practicants i fins i tot piadosos als ulls dels altres, i potser sincerament convençuts, que serveixen ingènuament els enemics de l'Església…

—Se'ls ha escolat dins la seva pròpia casa, amb diferents noms mal aplicats —ecumenisme, pluralisme, democràcia—, el pitjor adversari: la ignorància.

Encara que sembli una paradoxa, no rara vegada succeeix que, aquells que s'anomenen a si mateixos fills de l'Església, són justament els qui sembren més confusió.

Estàs cansat de lluitar. T'ha fastiguejat aquell ambient, caracteritzat per la falta de lleialtat… ¡Tots es tiren sobre el caigut, per trepitjar-lo!

No sé per què t'estranyes. Ja li succeí el mateix a Jesucrist, però Ell no es féu enrera, perquè havia vingut justament a salvar els malalts i els qui no el comprenien.

Que no actuïn els lleials!, volen els deslleials.