Llistat de punts

No és veritat que hi hagi oposició entre ser bon catòlic i servir amb fidelitat la societat civil. De la mateixa manera com no tenen per què topar l'Església i l'Estat, en l'exercici legítim de la seva autoritat respectiva, de cara a la missió que Déu els ha confiat.

Menteixen —sí: menteixen!— els qui afirmen el contrari. Són els mateixos que, amb l'excusa d'una falsa llibertat, voldrien «amablement» que els catòlics tornéssim a les catacumbes.

No podem estar-nos de braços plegats, quan una subtil persecució condemna l'Església a morir d'inanició, relegant-la fora de la vida pública i, sobretot, impedint-li d'intervenir en l'educació, en la cultura, en la vida familiar.

No són drets nostres: són de Déu, i a nosaltres, els catòlics, Ell ens els ha confiats…, ¡perquè els exercitem!

Llibertat de consciència: no! —Quants mals ha portat als pobles i a les persones aquest lamentable error, que permet actuar en contra dels propis dictats íntims.

Llibertat «de les consciències», sí: que vol dir el deure de seguir aquest imperatiu interior…, ¡ah, però després d'haver rebut una formació seriosa!

Resulta xocant la freqüència amb què tants, en nom de la llibertat!, tenen por —i s'hi oposen!— al fet que els catòlics siguin senzillament bons catòlics.