Llistat de punts

«Pregui per mi —deies—: que sigui generós, que avanci, que arribi a transformar-me de tal manera que algun dia pugui ser útil en alguna cosa».

Bé. Però, ¿quins mitjans hi poses perquè aquests propòsits resultin eficaços?

Has vist? —Amb Ell, has pogut! ¿De què et sorprens?

—Convenç-te'n: no tens per què meravellar-te. Confiant en Déu —confiant-hi de debò!—, les coses resulten fàcils. I, a més, se sobrepassa sempre el límit d'allò que s'havia imaginat.

Quina pèrdua de temps i quina visió tan humana, quan tot ho redueixen a tàctiques, com si això fos el secret de l'eficàcia.

—Obliden que la «tàctica» de Déu és la caritat, l'Amor sense límits: així salvà Ell la distància insalvable que l'home obre, amb el pecat, entre el Cel i la terra.

Les vocacions d'apòstol és Déu qui les envia. Però tu no has de deixar de posar els mitjans: oració, mortificació, estudi o treball, amistat, visió sobrenatural…, vida interior!

No et refiïs mai només de l'organització.

La santa puresa: humilitat de la carn! Senyor —li demanaves—, set badons per al meu cor. I et vaig aconsellar que li demanessis set baldons per al teu cor i, també, vuitanta anys de gravetat per a la teva joventut…

A més, vigila…, perquè més d'hora s'apaga una espurna que un incendi; fuig…, perquè aquí és una vil covardia ser «valent»; no vagis amb els ulls escampats… perquè això no indica ànim despert, sinó insídia de satanàs.

Però tota aquesta diligència humana, amb la mortificació, el cilici, la deixuplina i el dejuni, que poc valen, sense Tu, Déu meu!

Paradoxa: des que em vaig decidir a seguir el consell del Salm: «llença sobre el Senyor les teves preocupacions, i Ell et sostindrà», cada dia tinc menys preocupacions al cap… I al mateix temps, amb el treball adient, es resol tot, amb més claredat!

En certs ambients, sobretot en els de l'esfera intel·lectual, s'aprecia i es palpa com una consigna de sectes, servida de vegades fins i tot per catòlics, que —amb cínica perseverança— manté i propaga la calúmnia, per tal de projectar ombres damunt l'Església, o damunt persones o entitats, contra tota veritat i tota lògica.

Resa diàriament, amb fe: ut inimicos Sanctae Ecclesiae —enemics, perquè així es proclamen ells— humiliare digneris, te rogamus audi nos! Que confongueu, Senyor, els qui us persegueixen, amb la claredat de la vostra llum, que estem decidits a propagar.

El cristià triomfa sempre des de la Creu, des de la seva pròpia renúncia, perquè deixa que actuï l'Omnipotència divina.