Llistat de punts

Un altre home de fe m'escrivia: «quan per necessitat hom està aïllat, es nota perfectament l'ajuda dels germans. En considerar que ara tot ho haig de suportar “sol”, penso molt sovint que, si no fos per aquesta “companyia que ens fem des de lluny” —¡la beneïda Comunió dels Sants! —, no podria conservar aquest optimisme, que m'omple».

La gràcia de Déu no et manca pas. Per tant, si correspons, has d'estar segur.

El triomf depèn de tu: la teva fortalesa i la teva empenta —unides a aquella gràcia— són una raó més que suficient per donar-te l'optimisme de qui té segura la victòria.

Optimisme?, sempre! També quan les coses surten en l'aparença malament: potser aquesta és l'hora d'esclatar a cantar, amb un Glòria, perquè t'has refugiat en Ell i d'Ell no et pot venir més que el bé.

Sigues agosarat en la teva oració, i el Senyor et transformarà de pessimista en optimista; de tímid en audaç; d'apocat d'esperit en home de fe, en apòstol!

La prova, no ho nego pas, resulta massa dura: has d'anar costa amunt, a «contrapèl».—Què t'aconsello? —Repeteix: omnia in bonum!, tot el que passa, «tot el que em passa», és per al meu bé… Per tant —aquesta és la conclusió encertada—: accepta això, que et sembla tan feixuc, com una dolça realitat.

Abans eres pessimista, indecís i apàtic.

Ara t'has transformat totalment: et sents audaç, optimista, segur de tu mateix…, perquè a la fi t'has decidit a buscar el teu suport només en Déu.