Llistat de punts

La Verge Santa Maria, Mestra de donació sense límits. —Te'n recordes?: amb lloança adreçada a Ella, afirma Jesucrist: «¡el qui compleix la Voluntat del meu Pare, aquest —aquesta— és la meva mare!…».

Demana-li a aquesta Mare bona que en la teva ànima adquireixi força —força d'amor i d'alliberament— la seva resposta de generositat exemplar: ecce ancilla Domini! —heus aquí l'esclava del Senyor.

Com devia ser la mirada alegre de Jesús!: la mateixa que brillava en els ulls de la seva Mare, que no pot contenir la seva alegria —Magnificat anima mea Dominum!— i la seva ànima glorifica el Senyor, des que el duu dins seu i al costat.

Oh, Mare!: que sigui la nostra, com la teva, l'alegria d'estar amb Ell i de tenir-lo.

¿Vols viure l'audàcia santa, per aconseguir que Déu actuï a través teu? —Recorre a Maria, i Ella t'acompanyarà pel camí de la humilitat, de manera que, davant dels impossibles per a la ment humana, sàpigues respondre amb un fiat! —faci's!, que uneixi la terra al Cel.

Hi ha ànimes que sembla que s'entesten a inventar-se sofriments, i es torturen amb la imaginació.

Després, quan vénen penes i contradiccions objectives, no saben estar com la Verge Santíssima, al peu de la Creu, amb la mirada pendent del seu Fill.

Quia respexit humilitatem ancillae suae —perquè veié la baixesa de la seva esclava…

—¡Cada dia em persuadeixo més que la humilitat autèntica és la base sobrenatural de totes les virtuts!

Enraona amb Nostra Senyora, perquè Ella ens entreni a caminar per aquesta via.

Tota pulchra es Maria, et macula originalis non est in te! —¡ets tota formosa, Maria, i en tu no hi ha màcula original!, canta la litúrgia exultant. No hi ha en Ella ni la més petita ombra de falsia: ¡prego cada dia a la Nostra Mare que sapiguem obrir l'ànima en la direcció espiritual, perquè la llum de la gràcia il·lumini tota la nostra conducta!

—Maria ens obtindrà la valentia de la sinceritat, per tal que ens apropem més a la Trinitat Beatíssima, si així li ho demanem.

Gira els teus ulls vers la Verge Maria i contempla com practica la virtut de la lleialtat. Quan Elisabet la necessita, l'Evangeli diu que hi acut cum festinatione, —amb pressa alegre. Aprèn-ne!

Si que enamora l'escena de l'Anunciació. —Maria —¡quantes vegades ho hem meditat!— està recollida en oració…, posa els cinc sentits i totes les potències a parlar amb Déu. En l'oració coneix la Voluntat divina; i amb l'oració la fa vida de la seva vida: ¡no oblidis l'exemple de la Mare de Déu!

Benaurada ets perquè has cregut, diu Isabel a la nostra Mare. —La unió amb Déu, la vida sobrenatural, comporta sempre la pràctica atractiva de les virtuts humanes: Maria porta l'alegria a la llar de la seva cosina, perquè «porta» Crist.

Sancta Maria, Sedes Sapientiae —Santa Maria, Seu de la Saviesa. —Invoca amb freqüència d'aquesta manera la Nostra Mare, per tal que Ella ompli els seus fills, en el seu estudi, en el seu treball, en la seva convivència, de la Veritat que Crist ens ha portat.

Maria no comunica ni a Josep el misteri que Déu ha obrat en Ella. —Perquè ens acostumem a no ser lleugers, a trobar la sortida adient a les nostres alegries i a les nostres tristeses: sense buscar que ens exalcin o que ens compadeixin. Deo omnis gloria! —tot per a Déu!

Em va fer pensar la frase dura, però certa, d'aquell baró de Déu, en contemplar l'altivesa d'aquella criatura: «es vesteix amb la mateixa pell del diable, la supèrbia».

I va venir a la meva ànima, per contrast, el desig sincer de revestir-me amb la virtut que predicà Jesucrist, quia mitis sum et humilis corde —sóc benigne i humil de cor—; i que ha atret la mirada de la Trinitat Beatíssima damunt la seva Mare i Mare nostra: la humilitat, el fet de saber-nos i sentir-nos no res.