Llistat de punts

«És molt difícil!», exclames descoratjat. Escolta, si lluites, amb la gràcia de Déu n'hi ha prou: prescindiràs dels interessos personals, serviràs els altres per Déu, i ajudaràs l'Església en el camp on es lliura avui la batalla: al carrer, a la fàbrica, al taller, a la universitat, a l'oficina, al teu ambient, enmig dels teus.

Per a arribar al convenciment que resulta ridícul tenir la moda com a principi de conducta, n'hi ha prou amb mirar alguns retrats antics.

Mentre parlàvem, afirmava que s'estimava més no sortir mai del barracot on vivia, perquè li agradava més comptar les bigues de la «seva» quadra que les estrelles del cel.

—Així són molts, incapaços de prescindir de les seves petites coses, per a aixecar els ulls al cel: ja és hora que adquireixin una visió de més alçada!

La teva vocació de cristià et demana estar en Déu i, a la vegada, ocupar-te de les coses de la terra, utilitzant-les objectivament tal com són: per retornar-les a Ell.

Ideològicament ets molt catòlic. L'ambient de la Residència t'agrada… ¡Llàstima que la Missa no sigui a les dotze, i les classes a la tarda, per tal d'estudiar després de sopar, assaborint una o dues copes de conyac! —Aquest «catolicisme» teu no respon a la veritat, es queda en simple aburgesament.

—¿No comprens que no es pot pensar així als teus anys? Surt de la teva poltroneria, de la teva egolatria…, i acomoda't a les necessitats dels altres, a la realitat que t'envolta, i viuràs seriosament el catolicisme.

«Aquest sant —deia aquell, que havia regalat la imatge posada al culte—… em deu tot el que és».

No pensis en una caricatura: també tu et penses —almenys això sembla pel teu comportament— que compleixes amb Déu, pel fet de portar medalles, o per unes pràctiques de pietat, més o menys rutinàries.

Resulta xocant la freqüència amb què tants, en nom de la llibertat!, tenen por —i s'hi oposen!— al fet que els catòlics siguin senzillament bons catòlics.