El tracte amb Jesucrist

No estima Crist qui no estima la Santa Missa, qui no s’esforça a viure-la amb serenitat i assossec, amb devoció, amb afecte. L’amor afina els enamorats, els fa delicats; els descobreix, perquè en tinguin cura, detalls a vegades mínims, però que sempre són l’expressió d’un cor apassionat. És així com hem d’assistir a la Santa Missa. Per això, sempre he recelat que els qui volen oir una Missa curta i precipitada, demostren, amb aquesta actitud, així mateix poc elegant, que encara no s’han adonat d’allò que significa el Sacrifici de l’altar.

L’amor a Crist, qui s’ofereix per nosaltres, ens impulsa a saber trobar, un cop s’ha acabat la Missa, uns minuts per a una acció de gràcies personal, íntima, que prolongui en el silenci del cor aquesta altra acció de gràcies que és l’Eucaristia. ¿Com ens hem de dirigir a Ell, com li hem de parlar, com ens hem de comportar?

La vida cristiana no es compon de normes rígides, perquè l’Esperit Sant no guia les ànimes en massa, sinó que a cada una, hi infon aquells propòsits, inspiracions i afectes que l’ajudaran a percebre i a complir la voluntat del Pare. Tot i així, penso que en moltes ocasions el nervi del nostre diàleg amb Crist, de l’acció de gràcies després de la Santa Missa, pot ser la consideració que el Senyor és, per nosaltres, Rei, Metge, Mestre, Amic.