Deixa'm que et recordi, entre d'altres, alguns senyals evidents de falta d'humilitat:

— pensar que les coses que fas o dius estan més ben fetes o més ben dites que les dels altres;

— voler sortir-te sempre amb la teva;

— disputar sense raó o —quan en tens— insistir amb tossuderia i de mala manera;

— donar el teu parer sense que te'l demanin, o sense que ho exigeixi la caritat;

— menysprear el punt de vista dels altres;

— no mirar tots els teus dons i qualitats com a prestats;

— no reconèixer que ets indigne de tota honra i estima, fins i tot de la terra que trepitges i de les coses que posseeixes;

— posar-te a tu mateix com a exemple en les converses;

— parlar malament de tu mateix, perquè formin un bon judici de tu o et contradiguin;

— excusar-te quan se't reprèn;

— amagar al teu Director algunes faltes humiliants, perquè no perdi el concepte que té de tu;

— escoltar amb complaença que t'alabin, o alegrar-te que hagin parlat bé de tu;

— doldre't que d'altres siguin més estimats que tu;

— negar-te a exercir oficis inferiors;

— buscar o desitjar singularitzar-te;

— insinuar en la conversa paraules de lloança pròpia o que deixen entendre la teva honradesa, el teu enginy o traça, el teu prestigi professional…;

— avergonyir-te per no tenir determinats béns…