T'omple una ansietat: la pressa per forjar-te aviat, per emmotllar-te, per consumir-te i polir-te, a fi d'arribar a ser la peça harmònica que compleixi eficaçment la labor prevista, la missió assignada…, en el gran camp de Crist.

Molt t'encomano perquè aquest afany t'esperoni a l'hora del cansament, del fracàs, de l'obscuritat…, perquè «la missió assignada en el gran camp de Crist» no pot canviar.