Han desconegut allò que tu anomenes el teu «dret», que jo t'he traduït com el teu «dret a la supèrbia»… Pobre poca-solta! —Has sentit, perquè no et podies defensar —l'atacant era poderós—, el dolor de cent plantofades. —I, malgrat tot, no aprens a humiliar-te.

Ara és la teva consciència, que t'argüeix: et diu superb… i covard. —Dóna gràcies a Déu, perquè ja vas entreveient el teu «deure de la humilitat».