Llistat de punts

T’entossudeixes a ser mundà, frívol i esbojarrat perquè ets covard. ¿Què és, sinó covardia, aquesta resistència a encarar-te amb tu mateix?

Mai no vols «esgotar la veritat». —De vegades, per correcció. D’altres —la majoria— per no passar una mala estona. Algunes, per no fer-la passar. I sempre, per covardia.

Així, amb aquesta por d’aprofundir, no seràs mai un home de criteri.

No tinguis por de la veritat, encara que la veritat et comporti la mort.

¿Contemporitzar? —És una paraula que només es troba —¡cal contemporitzar!— en el lèxic dels qui no tenen ganes de lluita —dròpols, llestos o covards—, perquè abans de posar-s’hi ja se saben vençuts.

No tinguis la covardia de ser «valent»: ¡fuig!

T’aclapara el dolor perquè el reps amb covardia. —Entoma’l, valent, amb esperit cristià: i te l’estimaràs com un tresor.

La teva desídia, la teva deixadesa, la teva ganduleria són covardia i comoditat —t’ho argüeix a cada moment la consciència—, però «no són camí».

¡Anima’t! Tu... pots. —¿Veus el que va fer la gràcia de Déu amb aquell Pere dormilega, negador i covard..., amb aquell Pau perseguidor, odiador i pertinaç?

Un voler sense voler és el teu, mentre no eliminis decididament l’ocasió. —No et vulguis enganyar dient-me que ets feble. Ets... covard, que no és el mateix.

Duc in altum. —¡Mar endins! —Refusa el pessimisme que et fa covard. Et laxate retia vestra in capturam —i llança les teves xarxes per pescar.

¿Que no veus que pots dir, com Pere: In nomine tuo, laxabo rete —Jesús, en el teu nom, cercaré ànimes?

Ha estat dura l’experiència: no oblidis la lliçó. —Les teves grans covardies d’ara són —és ben clar— paral·leles a les teves petites covardies diàries.

«No has pogut» vèncer en les coses grans, «perquè no vas voler» vèncer en les coses petites.

Josep d’Arimatea i Nicodem visiten Jesús ocultament a l’hora normal i a l’hora del triomf.

Però són valents declarant davant l’autoritat el seu amor a Crist —audacter— amb audàcia, a l’hora de la covardia. —Aprèn-ne.