Llistat de punts

Per tal que no l'imitis, copio d'una carta aquest exemple de covardia: «no cal dir-ho, li agraeixo força que es recordi de mi, perquè necessito moltes oracions. Però també li agrairia que, en suplicar al Senyor que em faci “apòstol”, no s'esforcés a demanar-li que m'exigeixi l'entrega de la meva llibertat».

Demostra molt d'entusiasme i de comprensió. Però quan veu que es tracta d’«ell», que «ell» ha de contribuir-hi de debò, es retira, covard.

Em recorda aquells que, en moments de perill greu, exclamaven amb falsa valentia: guerra, guerra!, però ni volien donar diners, ni allistar-se per defensar la pàtria.

Quan veig tantes covardies, tantes falses prudències…, en ells i en elles, m'abrusa el desig de preguntar-los: i doncs, ¿la fe i la confiança són per predicar-les; no per practicar-les?

Sempre he pensat que la falta de lleialtat per respectes humans és desamor…, i manca de personalitat.