Llistat de punts

Tu..., que per un amoret de la terra has passat per tantes baixeses, ¿creus de debò que estimes Crist i no passes, ¡per Ell!, aquesta humiliació?

No pretenguis que et «comprenguin». —Aquesta incomprensió és providencial: perquè el teu sacrifici passi ocult.

Hi ha molta gent —santa— que no entén el teu camí. —No t’entestis a fer que el comprenguin: perdràs el temps i seràs ocasió d’indiscrecions.

No et desanimis mai si ets apòstol. —No hi ha contradicció que no puguis superar. —¿Per què estàs trist?

La ventada de la persecució és bona. —¿Què s’hi perd?... No es perd allò que està perdut. —Quan no s’arrenca l’arbre de soca-rel —i l’arbre de l’Església no hi ha vent ni huracà que el pugui arrencar— només cauen les branques seques... I aquestes, va bé que hagin caigut.

D’acord: aquella persona s’ha portat malament amb tu. —Però, ¿tu no has estat pitjor amb Déu?

Jesús: pertot arreu on has passat no hi queda cap cor indiferent. —O se t’estima o se t’odia.

Quan un home-apòstol et segueix, complint el seu deure, ¿em podrà estranyar —¡si és un altre Crist!— que alci murmuris semblants d’aversió o d’afecte?

Un altre cop...: Que han dit, que han escrit...: A favor, en contra...: Amb bona voluntat, i no tan bona...: Reticències i calúmnies, panegírics i exaltacions...: ximpleries i encerts...

—¡Ruc, mes que ruc!: ¿Què t’importa, quan vas de dret cap al teu fi, amb el cap i el cor embriagats de Déu, el clam del vent o el cant del grill, o el bramul o el gruny o el renill...?

A més... és inevitable: no vulguis posar portes al camp.

S’han desfermat les llengües i has patit desaires que t’han ferit més perquè no te’ls esperaves.

La teva reacció sobrenatural ha de ser perdonar —i fins demanar perdó— i aprofitar l’experiència per desprendre’t de les criatures.

Quan vingui el sofriment, el menyspreu..., la Creu, has de considerar: ¿què és això per al que jo em mereixo?

¿Pateixes una gran tribulació? —¿Tens contradiccions? Digues, molt a poc a poc, com assaborint-la, aquesta oració ferma i viril: «Que es faci, que es compleixi, que sigui lloada i eternament exalçada la justíssima i amabilíssima Voluntat de Déu, sobre totes les coses. —Amén. —Amén.»

Jo t’asseguro que aconseguiràs la pau.

Pateixes en aquesta vida d’aquí..., que és un somni... curt. —Alegra’t: perquè t’estima molt el teu Pare-Déu, i, si no li poses obstacles, després d’aquest somni lleig, et donarà un bon despertar.