Llistat de punts

És inútil pretendre agradar a tothom. De descontents, de gent que protesti, sempre n'hi haurà. Mira com resumeix això la saviesa popular: «quan va bé als anyells, va malament als llops».

No et comprenen?… Ell era la Veritat i la Llum, però tampoc els seus no el van comprendre. —Com tantes vegades t'he fet considerar, recorda't de les paraules del Senyor: «el deixeble no és pas més que el Mestre».

Per a un fill de Déu, les contradiccions i calúmnies són, com per a un soldat, ferides rebudes en el camp de batalla.

Et porten amunt i avall… La fama, què importa?

En tot cas, no sentis vergonya ni pena per tu, sinó per ells: pels qui et maltracten.

A vegades no volen entendre: s'han tornat com cecs… Però, d'altres, ets tu qui no ha aconseguit fer-se comprendre: corregeix-te!

No n'hi ha prou de tenir raó. A més, cal saber fer-la valer…, i que els altres vulguin reconèixer-la.

Amb tot, afirma la veritat sempre que calgui, sense aturar-te pel «què diran».

Si freqüentes l'escola del Mestre, no t'estranyarà que també te les hagis d'heure amb la incomprensió de tantes i tantes persones, que podrien ajudar-te moltíssim, només que fessin el mínim esforç per ser comprensius.

No l'has maltractat físicament… Però l'has ignorat tantes vegades; l'has mirat amb indiferència, com a un estrany.

—Et sembla poc?

Sense pretendre-ho, els qui persegueixen santifiquen… —Però, ¡ai d’aquests «santificadors»!

A la terra, moltes vegades paguen calumniant.

No podem estar-nos de braços plegats, quan una subtil persecució condemna l'Església a morir d'inanició, relegant-la fora de la vida pública i, sobretot, impedint-li d'intervenir en l'educació, en la cultura, en la vida familiar.

No són drets nostres: són de Déu, i a nosaltres, els catòlics, Ell ens els ha confiats…, ¡perquè els exercitem!

No és el mateix un vent suau que l'huracà. Davant el primer, tothom resisteix: és un joc de nens, paròdia de lluita.

—Petites contradiccions, escassetat, angunietes… Les comportaves de bon grat, i vivies l'alegria interior de pensar: ¡ara sí que treballo per Déu, perquè tenim Creu!…

Però, pobre fill meu: arribà l'huracà, i sents un sacseig, unes estrebades que arrencarien arbres centenaris. I això…, a dintre i a fora. Confia! No podrà desarrelar la teva Fe i el teu Amor, ni treure't del teu camí…, si tu no t'apartes del «cap», si sents la unitat.