Llistat de punts

Fusta de sant. —Això diuen d’algunes persones: que tenen fusta de sant. —Deixant de banda que els sants no han estat de fusta, amb tenir-ne la fusta no n’hi ha prou.

Cal molta obediència al Director i molta docilitat a la gràcia. —Perquè si no es deixa que la gràcia de Déu i el Director facin la seva obra, no sortirà mai l’escultura, imatge de Jesús, en què es converteix l’home sant.

I la «fusta de sant», de la qual estem parlant, no serà més que un tió informe, sense polir, bo per al foc... ¡per a un bon foc si era bona fusta!

Sovinteja el tracte amb l’Esperit Sant —el Gran Desconegut—, que és qui t’ha de santificar.

No oblidis que ets temple de Déu. —El Paràclit és al bell mig de la teva ànima: escolta’l i fes cas dòcilment de les seves inspiracions.

No destorbis l’obra del Paràclit: uneix-te a Crist, per purificar-te, i sent, amb Ell, els insults, i les escopinades, i les bufetades..., i les espines, i el pes de la Creu..., i els ferros esqueixant-te la carn, i les ànsies d’una mort en desemparament...

I fica’t a dins del costat obert de nostre Senyor Jesús fins que trobis recer segur en el seu Cor ferit.

Convé que coneguis aquesta doctrina segura: l’esperit propi és mal conseller, mal pilot, per dirigir l’ànima entre les borrasques i tempestes, entre els esculls de la vida interior.

Per això és Voluntat de Déu que la direcció de la nau la dugui un Mestre, per tal que, amb la seva llum i el seu coneixement, ens condueixi a un port segur.

Si no alçaries sense un arquitecte una bona casa per viure a la terra, ¿com vols alçar sense Director l’alcàsser de la teva santificació per viure eternament al cel?

Quan un seglar s’erigeix en mestre de moral tot sovint l’esguerra: els seglars només poden ser deixebles.

Director. —El necessites. —Per entregar-te, per donar-te..., obeint. —I Director que conegui el teu apostolat, que sàpiga allò que Déu vol: així secundarà, amb eficàcia, la tasca de l’Esperit Sant en la teva ànima, sense treure’t del teu lloc..., omplint-te de pau, i mostrant-te la manera de fer fecund el teu treball.

Tu —t’ho penses— tens molta personalitat: els teus estudis —els teus treballs d’investigació, les teves publicacions—, la teva posició social —els teus cognoms—, les teves actuacions polítiques —els càrrecs que ocupes—, el teu patrimoni..., la teva edat, ¡ja no ets una criatura!...

Justament per tot això necessites més que altres un Director per a la teva ànima.

No amaguis al teu Director aquestes insinuacions de l’enemic. —La teva victòria, quan fas la confidència, et dona més gràcia de Déu. —I, a més a més, ara tens, per continuar vencent, el do de consell i les oracions del teu pare espiritual.

¿Per què aquesta aprensió de veure’t tu mateix i de fer-te veure pel Director tal com ets de debò?

Hauràs vençut un gran combat si perds la por de fer-te conèixer.

El Sacerdot —qui sigui— és sempre un altre Crist.

No vull —perquè és sabut— deixar de recordar-te una altra vegada que el Sacerdot és «un altre Crist». —I que l’Esperit Sant ha dit: Nolite tangere Christos meos —no pretengueu tocar «els meus Crists».