Llistat de punts

Ara són llàgrimes. —¿Fa mal, oi? —¡És clar, home!: justament per això t’han picat aquí.

M’escrius: «Pare, tinc... mal de queixal al cor». —No m’ho prenc de broma, perquè m’adono que et cal un bon dentista que t’hi faci unes extraccions.

¡Si t’ho deixessis fer!...

El dejuni rigorós és una penitència gratíssima a Déu. —Però, entre uns i altres, hem afluixat la mà. No hi fa res —al contrari— que tu, amb l’aprovació del teu Director, el practiquis sovint.

No facis més penitència que la que et permeti el teu Director.

Per a tu, que et queixes interiorment, perquè et tracten amb duresa, i sents el contrast d’aquest rigor amb la conducta dels de la teva sang, copio aquests paràgrafs de la carta d’un alferes metge: «Davant el malalt, pot haver-hi l’actitud freda i calculadora, però objectiva i útil al pacient, del professional honrat. I l’encongiment ploraner de la família. —¿Què se’n faria d’un lloc de socors, durant un combat, quan va arribant el doll de ferits que s’apiloten perquè l’evacuació no va prou de pressa, si al costat de cada llitera hi hagués una família? N’hi hauria per passar-se a l’enemic».