Llistat de punts

Jo et diré quins són els tresors de l’home sobre la terra perquè no els malbaratis: fam, set, calor, fred, dolor, deshonor, pobresa, soledat, traïció, calúmnia, presó...

L’alegria dels pobrets homes, encara que tingui un motiu sobrenatural, deixa sempre un regust d’amargor. —¿Què et pensaves? Aquí baix, el dolor és la sal de la nostra vida.

Beneït sigui el dolor. —Estimat sigui el dolor. —Santificat sigui el dolor... ¡Glorificat sigui el dolor!

Jesús pateix per complir la Voluntat del Pare... I tu, que també vols complir la santíssima Voluntat de Déu, seguint les passes del Mestre, ¿et podràs queixar si trobes com a company de camí el sofriment?

Et vull feliç a la terra. —No ho seràs si no perds aquesta por del dolor. Perquè, mentre «caminem», en el dolor es troba precisament la felicitat.

Si saps que aquests dolors —físics o morals— són purificació i mereixement, beneeix-los.

Aquesta ferida fa mal. —Però està en vies de guarir-se: sigues conseqüent amb els teus propòsits. I aviat el dolor serà joiosa pau.

No oblidis que el Dolor és la pedra de toc de l’Amor.

Quan vingui el sofriment, el menyspreu..., la Creu, has de considerar: ¿què és això per al que jo em mereixo?

Pateixes... i no et voldries queixar. —No hi fa res que et queixis —és la reacció natural de la pobra carn nostra—, mentre la teva voluntat vol en tu, ara i sempre, allò que vulgui Déu.

Si tens «vida d’infància», com que ets nen, has de ser espiritualment llaminer. —Recorda, com els de la teva edat, les coses bones que et guarda la teva Mare.

I això moltes vegades al dia. —És cosa de segons... Maria... Jesús... el Sagrari... la Comunió... l’Amor... el sofriment... les ànimes beneïdes del purgatori... els que batallen: el Papa, els sacerdots... els fidels... la teva ànima... les ànimes dels teus... els Àngels Custodis... els pecadors...