Llistat de punts

¿Que et vols imposar voluntàriament un càstig per la teva feblesa i poca generositat? —Bé: però que sigui una penitència discreta, com si la imposessis a un enemic que, alhora, fos un germà.

No pensis més en la teva caiguda. —Aquest pensament, a més de ser una llosa que et cobreix i t’aclapara, serà fàcilment ocasió de pròximes temptacions. —Crist et va perdonar: oblida’t de l’home vell.

No et descoratgis. —T’he vist lluitar...: la teva derrota d’avui és entrenament per a la victòria definitiva.

Allò va ser un fracàs, un desastre: perquè vas perdre el nostre esperit. —Ja saps que, mirat sobrenaturalment, el final (¿victòria?, ¿derrota?, ¡bah!) només té un nom: èxit.

Si ets tan miserable, ¿com és que t’estranya que els altres tinguin misèries?

¡Poder de la caritat! —La vostra mútua feblesa és també suport que us manté drets en el compliment del deure si viviu la vostra fraternitat beneïda: com se sostenen mútuament, apuntalant-se, els naips.

Quan t’amoïnin les teves misèries no et posis trist. —Gloria’t en les teves malalties, com sant Pau, perquè als nens se’ls permet, sense por de fer el ridícul, d’imitar els «grans».

Que les teves faltes i imperfeccions, i fins i tot les teves caigudes greus, no t’apartin de Déu. —El nen feble, si és discret, procura estar a prop del seu pare.

Incommovible: així has de ser. —Si fan vacil·lar la teva perseverança les misèries alienes o les pròpies, em faig una trista noció del teu ideal.

Decideix-te una vegada per sempre.