Llistat de punts

D'acord, has obrat malament per feblesa. —Tanmateix no entenc per què no reacciones amb clara consciència: no pots fer coses dolentes, i dir —o pensar— que són santes, o que no tenen importància.

Si jo fos leprós, la meva mare m'abraçaria. Sense cap mena de por ni de dubtes, em besaria les nafres.

—Doncs, i la Verge Santíssima? En sentir que tenim lepra, que estem nafrats, hem de cridar: Mare! I la protecció de la nostra Mare és com un bes en les ferides, que ens aconsegueix la curació.

Quan hagis caigut, o et trobis aclaparat per la càrrega de les teves misèries, repeteix amb segura esperança: Senyor, mira que estic malalt; Senyor, Tu, que per amor has mort a la Creu per mi, vine a guarir-me.

Confia, insisteixo: persevera picant al seu Cor amantíssim. Com als leprosos de l'Evangeli, et donarà la salut.

Així fluïa la teva oració: «les meves misèries em pesen, però no m'aclaparen perquè sóc fill de Déu. Expiar. Estimar… I —afegies— vull servir-me de la meva feblesa, com Sant Pau, persuadit que el Senyor no abandona els qui confien en Ell».

—Continua així, et vaig confirmar, perquè —amb la gràcia de Déu— podràs, i superaràs les teves misèries i les teves petiteses.

Em dius, contrit: «¡quanta misèria que veig en mi! Em trobo, tal és la meva ineptitud i tal el bagatge de les meves concupiscències, com si mai no hagués fet res per apropar-me a Déu. Començar, començar: ¡oh, Senyor, sempre als començaments! Procuraré, però, tirar endavant amb tota la meva ànima en cada jornada».

—Que Ell beneeixi aquests afanys teus.