Llistat de punts

Egoista. —Tu, sempre a «la teva». —Sembles incapaç de sentir la fraternitat de Crist: en els altres, no hi veus germans; hi veus esglaons.

Veig venir el teu fracàs absolut. —I quan estiguis enfonsat voldràs que visquin amb tu la caritat que ara tu no vols viure.

Jesús no s’acontenta «compartint»: ho vol tot.

«Em va fer gràcia que parlés dels comptes que li demanarà nostre Senyor. No, per a vostès no serà jutge —en el sentit auster de la paraula—, sinó senzillament Jesús». —Aquesta frase, escrita per un Bisbe sant, que ha consolat més d’un cor atribolat, bé pot consolar el teu.

Aquest Crist, que tu veus, no és Jesús. —Deu ser, si de cas, la trista imatge que en poden formar els teus ulls tèrbols... —Purifica’t. Aclareix la mirada amb la humilitat i la penitència. Després... no et faltaran les llums nítides de l’Amor. I en tindràs una visió perfecta. La teva imatge serà realment la seva: ¡Ell!

Amb tu, Jesús, ¡que n’és de plaent el dolor i de lluminosa la foscor!

Crist ha mort per tu. —Tu... ¿què has de fer per Crist?

En regalar-te aquella Història de Jesús, t’hi vaig posar com a dedicatòria: «Que busquis Crist: Que trobis Crist: Que estimis Crist».

—Són tres etapes claríssimes. ¿Has intentat, si més no, de viure la primera?

Nonne hic est fabri filius? Nonne hic est faber, filius Mariae? —¿Que potser no és aquest el fill de l’artesà? ¿Que no és l’artesà fill de Maria?

—Això, que van dir de Jesús, és molt possible que ho diguin de tu, amb una mica de desconcert i una altra mica de burla, quan «definitivament» vulguis complir la Voluntat de Déu, ser instrument: Però, ¿aquest no és aquell?...

—Calla. I que les teves obres confirmin la teva missió.

Encén la teva fe. —Crist no és una figura que va passar. No és un record que es perd en la història.

¡Viu! Jesus Christus heri et hodie: ipse et in saecula! —diu sant Pau—. ¡Jesucrist ahir i avui i sempre!

Jesús: pertot arreu on has passat no hi queda cap cor indiferent. —O se t’estima o se t’odia.

Quan un home-apòstol et segueix, complint el seu deure, ¿em podrà estranyar —¡si és un altre Crist!— que alci murmuris semblants d’aversió o d’afecte?