Llistat de punts

No destorbis l’obra del Paràclit: uneix-te a Crist, per purificar-te, i sent, amb Ell, els insults, i les escopinades, i les bufetades..., i les espines, i el pes de la Creu..., i els ferros esqueixant-te la carn, i les ànsies d’una mort en desemparament...

I fica’t a dins del costat obert de nostre Senyor Jesús fins que trobis recer segur en el seu Cor ferit.

Deseiximent. ¡Com costa!... ¡Si em fos donat no tenir més lligam que tres claus ni cap més sensació a la carn que la Creu!

Jesús pateix per complir la Voluntat del Pare... I tu, que també vols complir la santíssima Voluntat de Déu, seguint les passes del Mestre, ¿et podràs queixar si trobes com a company de camí el sofriment?

Fica’t dins les ferides de Crist Crucificat. —Allí aprendràs a guardar els sentits, tindràs vida interior, i oferiràs al Pare de continu els dolors del Senyor i els de Maria, per pagar per les teves culpes i per totes les culpes dels homes.

Es fa dur de llegir, als sants Evangelis, la pregunta de Pilat: «¿Qui voleu que us deixi anar, Barrabàs o bé Jesús, que s’anomena Crist?» —És més penós sentir la resposta: «¡Barrabàs!».

I més terrible encara és adonar-me que, ¡moltes vegades!, en apartar-me del camí, he dit també «¡Barrabàs!», i he afegit «¿Crist?... Crucifige eum! —¡Crucifica’l!».

Crist ha mort per tu. —Tu... ¿què has de fer per Crist?

¡Si un home hagués mort per deslliurar-me de la mort!...

—Va morir Déu. I em quedo indiferent.

Soledat de Maria. ¡Sola! —Plora, desemparada.

—Tu i jo hem d’acompanyar la Mare de Déu, i plorar també: perquè a Jesús el van cosir a la fusta, amb claus, les nostres misèries.

El Via Crucis. —¡Aquesta sí que és una devoció ferma i saborosa! Tant de bo t’habituessis a repassar aquests catorze punts de la Passió i Mort del Senyor, els divendres. —Jo t’asseguro que en trauràs fortalesa per a tota la setmana.

Ara, que et costa obeir, recorda’t del teu Senyor, factus obediens usque ad mortem, mortem autem crucis —¡obedient fins a la mort, i mort de Creu!

Jesús... callat. —Jesus autem tacebat. —¿Per què parles tu per consolar-te o per sincerar-te?

Calla. —Busca l’alegria en els menyspreus: sempre te’n faran menys dels que et mereixes.

—¿Que potser tu pots preguntar: Quid enim mali feci? —¿quin mal he fet?