Llistat de punts

«¡Influeix tant l’ambient!», m’has dit. —I t’he hagut de respondre: sens dubte. Per això la vostra formació ha de ser tal que porteu, amb naturalitat, el vostre propi ambient, per tal de donar «el vostre to» a la societat amb la qual convisqueu.

—I, llavors, si has agafat aquest esperit, estic segur que em diràs amb l’astorament dels primers deixebles quan contemplaven les primícies dels miracles que s’operaven per les seves mans en nom de Crist: «¡Influïm tant en l’ambient!».

«Saludeu tots els sants. Tots els sants us saluden. A tots els sants que viuen a Efes. A tots els sants en Crist Jesús, que estan a Filips». —¿Oi que és commovedor aquest apel·latiu —¡sants!— que feien servir els primers fidels cristians per anomenar-se entre ells?

—Aprèn a tractar els teus germans.

Això que a tu et meravella a mi em sembla raonable. —¿Que Déu t’ha vingut a buscar en l’exercici de la teva professió?

Així va buscar els primers: Pere, Andreu, Joan i Jaume, al costat de les xarxes: Mateu, assegut al banc dels recaptadors...

I, ¡admira’t!: Pau, en el seu afany per posar fi a la llavor dels cristians.

Voldries atraure al teu apostolat aquell home savi, aquell altre poderós, aquell ple de prudència i virtuts.

Prega, ofereix sacrificis i treballa’ls amb el teu exemple i la teva paraula. —¡No venen! —No perdis la pau: és que no fan falta.

¿Et penses que no hi havia contemporanis de Pere, savis, i poderosos, i assenyats, i virtuosos, fora de l’apostolat dels primers dotze?

Non manifeste, sed quasi in occulto —no amb publicitat, sinó d’amagat: així va Jesús a la festa dels Tabernacles.

Així anirà, pel camí d’Emmaús, amb Cleofàs i el seu company. —Així el veu, ressuscitat, Maria de Magdala.

I així —non tamen cognoverunt discipuli quia Jesus est —els deixebles no van conèixer que era Ell—, així va presentar-se a la pesca miraculosa que ens narra sant Joan.

I encara més ocult, per Amor als homes, és a l’Hòstia.

Igual com els religiosos observants tenen afany de saber de quina manera vivien els primers del seu orde o congregació, per tal d’acomodar-se ells a aquella conducta, així tu —cavaller cristià— procura conèixer i imitar la vida dels deixebles de Jesús, que van tractar Pere i Pau i Joan, i que foren gairebé testimonis de la Mort i Resurrecció del Mestre.

Em sembla tan bé la teva devoció pels primers cristians, que faré tot el que pugui per fomentar-la, perquè exercitis —com ells—, cada dia amb més entusiasme, aquest apostolat eficaç de discreció i de confidència.

«¿És que no tenim la facultat de dur en els viatges alguna dona germana en Jesucrist, perquè ens assisteixi, com fan els altres apòstols i els parents del Senyor i el mateix Pere?»

Això ho diu sant Pau a la primera epístola als Corintis: —No es pot menysprear la col·laboració de «la dona en l’apostolat».

«Un temps després —es llegeix al capítol viii de sant Lluc— anava Jesús per les ciutats i viles predicant, i anunciant el regne de Déu, acompanyat dels dotze i d’algunes dones, que havien estat alliberades dels esperits malignes i guarides de diverses malalties, de Maria, per sobrenom Magdalena, de la qual havia llençat set dimonis, i de Joana, la dona de Cuses, majordom del rei Herodes, i de Susanna i d’altres que l’assistien amb els seus béns».

Copio. I demano a Déu que, si em llegeix alguna dona, s’ompli d’una enveja santa, plena d’eficàcia.

Més forta la dona que l’home, i més fidel, a l’hora del dolor. —¡Maria de Magdala i Maria Cleofàs i Salomé!

Amb un grapat de dones valentes, com aquestes, ben unides a la Verge Dolorosa, ¡quina labor d’ànimes que es faria al món!