Llistat de punts

Posa l’excusa amable que la caritat cristiana i el tracte social demanen. —I després, ¡tira endavant!, amb sant desvergonyiment, sense aturar-te fins que pugis del tot la costa del compliment del deure.

És ben poc ferm, el teu caràcter: ¡quin afany de ficar-te en tot! —T’entestes a ser la sal de tots els plats... I —no t’enfadaràs si et parlo clar— tens poca gràcia per poder ser sal: i no ets capaç de desfer-te i de passar inadvertit a la vista, com aquest condiment.

Et falta esperit de sacrifici. I et sobra esperit de tafaneria i d’exhibició.

La puresa netíssima de tota la vida de Joan el fa fort davant la Creu. —Els altres apòstols fugen del Gòlgota: ell, amb la Mare de Crist, s’hi queda.

—No oblidis que la puresa enforteix, virilitza el caràcter.

No em siguis fluix, tou. —Ja és hora que rebutgis aquesta estranya compassió que sents per tu mateix.

Jo et diré quins són els tresors de l’home sobre la terra perquè no els malbaratis: fam, set, calor, fred, dolor, deshonor, pobresa, soledat, traïció, calúmnia, presó...

Si no ets senyor de tu mateix, encara que siguis poderós, em fa pena i riure el teu senyoratge.

Treballa. —Quan tinguis la preocupació d’una tasca professional, millorarà la vida de la teva ànima: i seràs més baronívol, perquè abandonaràs aquest «esperit d’entremetiment» que et consumeix.

Tempera la voluntat, virilitza la voluntat: que sigui, amb la gràcia de Déu, com un esperó d’acer.

—Només tenint una voluntat forta sabràs no tenir-la per tal d’obeir.