Llistat de punts

És deure de cada cristià portar la pau i la felicitat pels distints ambients de la terra, en una croada de fermesa i d'alegria, que remogui fins els cors mustis i podrits, i els enlairi cap a Ell.

El Senyor necessita ànimes fermes i audaces, que no pactin amb la mediocritat i penetrin amb pas segur en tots els ambients.

Fins de les pedres pot treure el Senyor fills d'Abraham… Però hem de procurar que la pedra no sigui trencadissa. D'un roc sòlid, encara que sigui informe, pot fer-se'n més fàcilment un carreu magnífic.

Oi que t'ha fet llàstima el nen mimat? —Doncs, aleshores…: no et tractis tan bé! No ho veus, que et tornaràs fluixot?

—A més: ¿que no saps que les flors de més bona aroma són les silvestres, exposades a la intempèrie i a la sequera?

La façana és d'energia i fermesa. —Però, ¡quanta fluixedat i falta de voluntat per dintre!

—Fomenta la decisió que les teves virtuts no es transformin en disfressa, sinó en hàbits que defineixin el teu caràcter.

La gent flonjota, la que es queixa de mil petiteses ridícules, és la que no sap sacrificar-se en aquestes menuderies diàries per Jesús…, i molt menys encara pels altres.

¡Quina vergonya si el teu capteniment —¡tan dur, tan exigent amb els altres!— pateix d'aquella flongesa en el teu quefer quotidià!

Quan la teva voluntat flaquegi davant el treball habitual, recorda una vegada més aquella consideració: «l'estudi, el treball, és part essencial del meu camí. El descrèdit professional —conseqüència de la mandra— anul·laria o faria impossible la meva labor de cristià. Em cal —així ho vol Déu— l'ascendent del prestigi professional, per tal d'atraure i ajudar els altres».

—No ho dubtis: si abandones la teva tasca, t'apartes —i n'apartes altres— dels plans divins!

T'espantava el camí dels fills de Déu, perquè, en nom del Senyor, t'urgien a complir, a negar-te, a sortir de la teva torre de marfil. T'excusaves…, i et confesso que no m'estranya gens aquesta càrrega, que et pesa: un munt de complexos i sinuositats, de melindros i escrúpols, que et deixa inútil.

No t'enfadis si et dic que t'has portat amb més poca enteresa —com si fossis pitjor o inferior— que la gent depravada, pregonera audaç del mal.

Surge et ambula! —alça't i camina, decideix-te!, ¡encara pots alliberar-te d'aquest feix nefast si, amb la gràcia de Déu, escoltes el que Ell demana i, sobretot, si el secundes plenament i de bon grat!