Llistat de punts

No tinguis esperit esquifit. —Engrandeix el cor fins que sigui universal, «catòlic».

No volis com l’aviram quan et pots enlairar com les àguiles.

Missioner. —Somies amb ser missioner. Tens vibracions com les de Xavier: i vols conquerir per a Crist un imperi. —¿El Japó, la Xina, l’Índia, Rússia..., els pobles freds del nord d’Europa, o Amèrica, o Àfrica, o Austràlia?

—Fomenta aquests incendis dins del teu cor, aquests delits d’ànimes. Però no m’oblidis que ets més missioner «obeint». Lluny geogràficament d’aquells camps d’apostolat, treballes «aquí» i «allà»: ¿no sents —¡com Xavier!— el braç cansat després d’administrar a tants el baptisme?

Ser «catòlic» és estimar la Pàtria, sense cedir a ningú ser millor en aquest amor. I, alhora, tenir com a meus els afanys nobles de tots els països. ¡Quantes glòries de França són glòries meves! I, igualment, molts motius d’orgull d’alemanys, d’italians, d’anglesos..., d’americans i asiàtics i africans són també el meu orgull.

—¡Catòlic!: cor ample, esperit obert.

Com més a prop de Déu està l’apòstol, més universal se sent: el cor s’eixampla perquè hi càpiga tothom, i totes les coses, en els desigs de posar l’univers als peus de Jesús.

M’explico que estimis tant la teva Pàtria i els teus i que, malgrat aquests lligams, esperis amb impaciència el moment de creuar terra i mars —¡anar lluny!— perquè et desvetlla l’afany de sembrar.

Tens raó. —Des del cim —m’escrius— en tot el que s’albira —i és un radi de molts quilòmetres—, no es percep ni un pla: al darrere de cada muntanya, una altra. Si en algun lloc sembla que se suavitza el paisatge, quan s’alça la boira, apareix una serralada que estava amagada.

Així és, així ha de ser l’horitzó del teu apostolat: cal travessar el món. Però no hi ha camins fets per a vosaltres... Els fareu, a través de les muntanyes, a cop de les vostres petjades .

T’admirava que aprovés la falta d’«uniformitat» en aquest apostolat on tu treballes. I et vaig dir:

Unitat i diversitat. —Heu de ser tan variats com ho són els sants del cel, que cadascun té les seves notes personals especialíssimes. —I, també, tan conformes els uns amb els altres com els sants, que no serien sants si cadascun d’ells no s’hagués identificat amb Crist.

No em feu «capelletes» dins el vostre treball. —Seria empetitir els apostolats: perquè, si la «capelleta» arriba, ¡a la fi!, al govern d’una empresa universal... ¡que ràpid l’empresa universal acaba en capelleta!

Em deies, amb desconsol: ¡hi ha molts camins! —N’hi ha d’haver: a fi que totes les ànimes puguin trobar el seu, en aquesta varietat admirable.

¿Confusionisme? —Escull una vegada per sempre: i la confusió es convertirà en seguretat.

Alegra’t, si veus que altres treballen en bons apostolats. —I demana, per a ells, gràcia de Déu abundant i correspondència a aquesta gràcia.

Després, tu, al teu camí: convençut que no en tens cap altre.

És mal esperit el teu si et dol que altres treballin per Crist sense comptar amb la teva feina. —Recorda’t d’aquest passatge de sant Marc: «Mestre: n’hem vist un que anava llençant dimonis en el teu nom, que no és de la nostra companyia, i li ho hem prohibit. No hi ha motiu per prohibir-li-ho, respongué Jesús, perquè ningú que faci miracles en el meu nom podrà malparlar després de mi. Que qui no és contrari vostre, és del vostre partit».