Llistat de punts

Aquest èmfasi i aquesta petulància no fan gens per a tu: es veu que són postissos. —Prova, almenys, de no fer-los servir ni amb el teu Déu, ni amb el teu Director, ni amb els teus germans: i hi haurà, entre ells i tu, una barrera menys.

És ben poc ferm, el teu caràcter: ¡quin afany de ficar-te en tot! —T’entestes a ser la sal de tots els plats... I —no t’enfadaràs si et parlo clar— tens poca gràcia per poder ser sal: i no ets capaç de desfer-te i de passar inadvertit a la vista, com aquest condiment.

Et falta esperit de sacrifici. I et sobra esperit de tafaneria i d’exhibició.

Amb aquest aire de suficiència et fas un tipus molest i antipàtic, et poses en ridícul i, cosa encara pitjor, treus eficàcia a la teva feina d’apòstol.

No oblidis que fins i tot les «mitjanies» poden pecar per massa sàvies.

La teva mateixa inexperiència et porta a aquesta presumpció, a aquesta vanitat, a això que tu creus que et dona aire d’importància.

—Esmena’t, si us plau. Neci i tot, pots arribar a ocupar càrrecs de direcció (més d’un cas se n’ha vist), i, si no et convences de la teva falta de dots, et negaràs a escoltar els qui tinguin do de consell. —I fa por pensar el mal que causarà el teu desgovern.

La teva caritat és... presumptuosa. —De lluny, atreus: tens llum. De prop, desplaus: et falta escalfor. —¡Quina llàstima!

¿Tu..., supèrbia? —¿De què?

¿Supèrbia? —¿Per què?... D’aquí a poc —anys, dies— seràs un munt de carronya fètida: cucs, licors pudents, draps bruts de la mortalla..., i ningú, a la terra, no se’n recordarà de tu.

Tu, savi, d’anomenada, eloqüent, poderós: si no ets humil, no vals res. —Talla, arrenca aquest «jo» que tens en grau superlatiu —Déu t’ajudarà—, i llavors podràs començar a treballar per Crist, al darrer lloc del seu exèrcit d’apòstols.

Perquè siguis humil, tu, tan buit i tan pagat de tu mateix, en tens prou amb considerar aquelles paraules d’Isaïes: ets «gota d’aigua o de rosada que cau a terra i amb prou feines es veu».

Deixa estar aquest «aire de suficiència» que aïlla de la teva les ànimes que se t’acosten. —Escolta. I parla amb senzillesa: tan sols així creixerà en extensió i fecunditat el teu treball d’apòstol.